IRONMAN AMB VENA POÈTICA I LLETOT DE CHAMPIONS LEAGE!!!



DE PRIMERA COMUNIÓ
Com sempre a les 21 al taller. Aquesta vegada els aramons decideixen reposar doncs el cap de seetmana els hi esperen unes quantes pujades. Només tres opten per estirar cames Clua,Fricky i Antinickys. Els del montón la Qk d’Or, Qki,Isma i el de la Primera Comunió enfilem carrer amunt dirigits pel Senglar que frisa per manar i muntar recorregut improvitzat.

Quin culotte blanc més impecable. Blanc lluent, blanc transparent, blanc calent … el Ton marca més paquet que mai o potser és que mai abansens haviem fixat. Confirmo que cada cop estem tots plegats més mariques. Algú fins i tot diu que no li agraden les dones sino el vici, i un tio amb culotte blanc ha de ser molt viciós.Algú altre fins i tot li demana permís per tocar-li el cul. I ho fa i s’ hi recrea. O sigui que comencem tots trempats pujant cap a Can Gonteres. Senglar comença a fer de les seves fent bucles sense sentit per arribar a la riera on entro per la porta gran fent un Front Flip d’ alçada considerable i aterrant fent tombarelles. Ja deia jo que últimament m’ estava animant massa a les baixades. Novament el culpable el cul preciós que interromp la traçada i no permet la concentració. En definitiva, pèrdua de confiança absoluta i caiguda en fred que em deixa tocat tota la sortida.

Continuem camí cap a la Pineda i el senglar torna a deixar el segell passant per un camp romàntic de roselles. Novament alguns s’ exciten entre el color blanc que es mou rítmic i el paisatge bucòlic. Pujada pestosa fent esses per la riera. Acabarem pujant la selectivitat i cap a casa pero Senglar tira amunt cap el Llac Gran. Camí de Can Guitart que puja més que mai, això abans no hi era diu el Qki mentre s’ encen amb els comentaris polítics del Fricky. Es va posant vermell mentre pedala per la pendent del 15% amb el Fricky vomitant pàgines del Diari Terrassa de l’ ultim any i mig. A l’ arribar a dalt el Ton proposa agafar-lo per tal que el Qki l’ enganxi. Qui té boca parla menys el mut que avui no hi és.Si al final això acabarà malament. La cosa no va a més.

Creuem la carretera de Rellinars i pugem amunt cap a la Font del Troncó. El senglar diu 200m i li falta un 0. Coronem. Els tenim plens, els pots d’ aigua fresca. Baixem per la hípica pel corriol etern. Es fa llarga tanta baixada junta. Apretem com cavalls per la sorra de platja i arribem per la pujada asfaltada ara sí que amb tot ple, ple d’ àcid làctic.

Totalitzem 28kms de Qk’s uns amb truiteta, altres amb sopar primer i dutxa després, altres cerveses, altres al xumi, però follar més aviat pocs. Algun fins i tot ni en té ganes. Amb lo bé que havia començat tot a primera hora de la nit. Si amb un tiu de malles blanques ens hem posat tots tontos, el dia que veiem a una ciclista vestida de blanc que es prepari al primer revol tot i que vist lo vist això del sexe a les Qk’ s comença a ser relatiu.

Posted in Classic Story

Leave a Reply