Inaguració de la secció de muntanya dels QK’s by LIDL


Arribo al Egara a les 21:05 amb el temps just, com sempre, i em trobo l’ironman i el lapiroman amb malles i frontals però sense bici: era una imatge una mica estranya. Esperem a que vingui el qki però no apareix (rajaaaaat, dit sense acritut) i ja enfilem cap al sanatori caminant.

Vam anar direcció a la Diagonal (per variar i fer coses diferents) però quan ja estava rememorant el zero de la setmana passada agafem un camí a la dreta que amb bici no l’havia vist mai i el Lapiroman agafa el mandu (també per variar). Total que comencem a enfilar un camí i al cap de dos minuts ja estem perduts !!! Al final trobem el camí i comencen a pujar i pujar i pujar i pujar i pujar i pujar….. O sigui que vem pujar mooooolt. Al principi tot era ji ji ja ja, però quam portavem una hora pujant ja només es sentien els esbofecs del companys. Arribem al Pic de l’aliga, comencem a sopar i apareixen dos ciclistas (keika i white-ghost). Quina ilusió, ens fem unes abraçades, fem unes rises i en aquell moment va ser quan vaig trobar a falta la meva máquina per baixar fins a Terrassa, … i com no vaig convèncer al keika perquè me la deixés, ens vem despedir i vam començar a baixar fins al camí.

Comencem a baixar: Diagonal, camí a la dreta que baixa (trialera difícil de collons per fer en bici i on en gispi va trencar una bicicleta del Sir-swet), font del troncó, i avall que fa baixada…. Fem un parell de variants que només es poden fer caminant, arribem al sanatari i cap a l’Egara a les 23:30h.

Conclusió: 2 hores efectives caminant, experiència molt guapa per repetir, però vam trobar a falta més ambient Qkero.

Apa, ens veiem, pedelant….. o no

Posted in Classic Story

Leave a Reply