GHOSTS by isma IRONMAN DEL VENT


Encara arrossego les consequències d’ estar-me mig cap de setmana perdut per la muntanya però és dimarts i toca sortir una estona en btt. Arribo al taller i començo a veure gadgets diversos en forma d’ esquís aquàtics, jets, cotxes per tot arreu,doncs és un taller de cotxes, és clar, i un descapotable Aixam tunejat del fill de Jordi. A la paret una bici blanca fantasma (ghost).

Aviat arriba tothom i rebo un aplausu que redirigeixo cap a qui va tardar 5h menys que jo en fer els 85 kms i 12000m de desnivell acumulat de la Cavalls del Vent (a petició del Joan us envio el blog per qui vulgui veure la crónica www.ismaelsola.blogspot.com). És clar, era el Miguel Heras, el germà del ciclista profesional guanyador a la Volta a Espanya que ve a demostrar que això de le genética deu tenir alguna cosa a veure.

Ens posem en marxa sense més preàmbuls. Arribem a la Q8 que ens espera un altre Nicky’s.És el Raul, un triatleta que desque és pare encara és millor triatleta. En total som 10 i aviat me n’ adono que avui estem el Senglar, el Clua i un Convidat. Amb aquesta combinació aquesta nit tocaran esbarzers, pujaeds impossibles o camins sense sortida. Intento canviar itinerari però els meus esforços esdevenen infructuosos contra un senglar encigalat.

Sanatori, trialeretes i front flip de benvinguda gravat amb zoom pel Clua. Una tombarella d’ aquestes a primera hora no és una bona manera de començar i em deixa l’ espatlla dreta ratllada. Presa del Llac Petit i enfilem cap el Janot. Quan tot semblava anar bé. Capità Enciam tomba a la dreta i inicia una aventura plena de punxes per tot arreu. Quedem tots ben marcats menys ell i el Clua que enfilen amunt. El Clua amb la ghost va calent i es treu deu anys de sobre escalant com un boig. El Josep demostra que el carboni no puja sol però deixa clar que només amb enciam allò no es puja. En definitica acabem tots arrosegant la bici fins a la cruïlla de la pista amb el Janot i seguim fins Pl Catalunya. El senglar desisteix de fer trialera fins el troncó que alguns agraïm i iniciem descens intercalant un ciclista amb llum i un altre sense. Les Llums xineses comencen a fer figa a mesura que passen els mesos i necessitem noves comandes del Dolcet per salvar la crisi lumínica. Ràpids arribem a l’asfalt i iniciem tornada per arribar puntuals a les 23h tornant a passar per on fa ja un parell d’ anys ens vam estirar tots per terra. Aquesta vegada anem ordenats i en fila d’un, i és que comencem a tenir uns anys.

Alguns truiteta, altres xumi i altres a dormir al llit. Com sempre amb premi més aviat pocs per no dir ningú.

Posted in Classic Story

Leave a Reply