ens en vàrem fer una de tres mamelles. by Tinick



SI, i tot sigui per veure alguna altra xati al blog que ja les tenim molt vistes i amb la esperança que el Lapi i el Tiet ens diguin com els va anar la experiència espacial amb el Clols.

Doncs bé, s’aixeca el mati radiant, altre cop el del temps no sé pas on verema però no en dona una, on coi son els núvols que suposadament han de regar el pais electoral a la tarda?
Com els 5 fantàstics, ens ajuntem entre lleganyes i nits de festa anterior per els més valents (Lo Tiesu i el Salla) que anant a dormir a les 2 del matí gosen vestir-se de ciclista per fer companyia als mortals ciclistes de diumenge (Keika, Ironman, Tinick)
Ah, si, un Cannondale que s’equivoca de bici es presenta amb la flaca vestit de blanc…… i es que no té plats a la btt diu.

Desseguida enfilem hípica per anar a petar al dipòsit des d’on intentarem fer camí ràpidament cap a la casa nova de l’Obac, una baixada ràpida a Rellinars mentre els ciclistes encara no s’han ni despertat. El camí és desert i fins i tot no sembla diumenge per la nula presència de gent.
La primera galta (llegiu mamellla) ja l’hem grapejat.
A la casa nova trobem els primers matiners, jubilats tots ells carregats amb motxilles de la postguerra i bastons per caminar, això diuen, però no els fessis enfadar que ja puc intuïr que el bastó agafaria altres aplicacions, i no precisament per fer caure les ametlles del ametller.
Sense predre el fil de la etapa baixem cap a la font de Rellinars no sense fer un corriolet curt i ràpid a mitja baixada per allò de “l’esperit de les qks'” i seguim fins donar de morros a la font de….. quin cony de sortidor és el bo?
Mare de deu, a Rellinars deuen tenir poca feina per fer una font amb 70 brocs per omplir el bidó, quin despilfarro de enginyeria.

Amb tot això i portant el gps, m’atreveixo a improvitzar a la ruta un senderó que surt des de la font i fa cap a la pista gairebé a tocar de Rellinars i que cap d’ells havia fet mai (ves per on), contents com nens amb sabates noves hem de remuntar Rellinars per anar a petar a dalt de tot des d’on agafarem carreronets de la urbanització per baixar cap a buscar el pont del tren i posar-nos l’autovia de barret, vull dir passar-hi per sota (per si el diluns us té adormits!)

Amb tot això el GPS ens porta a un caminet ràpid i xulo que ens escup a un tros de carretera entre Rellinars i Vacarisses, 300m d’asfalt i tornem a entrar en territori de terra per començar a parlar en sèrio de BTT.
Abans però un moc d’altres pressions fot marxar de pista a tot un Ironman, i es que fins i tot un estornut pot amb el més fort!
Arribem a Monistrol, no sense fer algun esprint amb els carreteros que van adormits encara. Direcció parking del cremallera i un cop allà fem parada tècnica per repostar, preparar i afrontar la gran teta, la mamella més important del dia, i es que la pujada se les porta. Trams recorreguts feia pocs dies a la portals en baixada ara son fets de pujada, terra, pols, i calor, molta calor…… Tots anem trepitjant pedals i cada cop la calor ens esgota més, la pujada curta però malparida ens avoca al darrer tram asfaltat per assolir veure-li els peus a la Moreneta i als 200.000 turistes que hi havia, és necessari tanta gent a Montserrat?

Aixi que….. xino-xano arribem al cap de munt de tot, on ens assentem i refrigerem a base de coca-cola, tot un descobriment de Lo Tiesu, entrepans vegetals amb pernil salat, una exclusiva d’en Salla, un “fotre el cap a dins l’aigua” d’en Keika un “jo puc nadar al Ironman amb tub de submarinisme” del Lotiesu.
La segona mamella al sac!

En definitiva, quarts d’onze i ja érem a dalt, esmorzats i toca baixar.
Poc broma, però l’espectacle en forma d’al•lucinació va ser amb una jaka a peu de carretera (que no fumava) però amb un top i uns pantalons més que curts ens va posar calents a tots, com no.

Decidim escurçar de Monistrol a Rellinars per carretera, doncs la calor, els primers cansaments acusats, etc…. comencen a pesar.
Entre el Lo Tiesu i jo donem caça a una carreterur de m…. que jo crec que eren novells, però que carai van amb flaca i els vàrem deixar clavats a la pujada de Rellinars.
Al final de la pujada trobem al bon home que li havien fotut el casc a Montserrat, i es que com coi poden robar un casc suat d’un home de 60 anys?….estem fotuts!

Finalment les vandranes posen les coses i la gent a lloc, el cansament ja és per tots a parts iguales, un tímid esprint de pujada acaba amb la poca energia que els quedava a ,lo tiesu i al Ironman.
La tercera mamella grapejada i ven sobada!

Baixem fins al Abuelo….. i ara si, la etapa es pot donar per bona. Son prop de les dues i estem molt satisfets, amb 90km a les cames, 2050m de desnivell i un ciri que no varem posar a la Moreneta per que tenia massa gent als peus.

Espero ser mes colla el proper cop, de dia o de nit, però….. hem de repetir.
Anem preparat un Terrassa-Gallifa per el proper diumenge?

Tinick

Posted in Classic Story

Leave a Reply