Diumenge 15. Ruta Vallés Occidental by Lapi


Senyors, us explico ”una mica” com va anar ahir diumenge.

A las 7:30, a la BP hi erem Tinick, Tiet, Keika, Lotiesu, Sanitariu i jo, amb temperatura fresqueta i ganas de fer deures. D’entrada em foten bronca perque no començi com sempre, a tota llet i acabnt demanant que em sacrifiquin alla a on no puc continuar pedalant, sense forçes…Travessem Terrassa cap a Roc Blanc i pujem per la cantera. Primera cagada amb fang a dojo, camí tallat i travessem camps de cultiu amb herba fins genolls pero amb unes vistes de Montserrat i camps verds que compensen…o no. Passem per 4 Vents i pel costat de casa Corretges i enfilem dreçera cap a Ullastrell, creuem carretera, urbanització i ja estem a la pista que va paralela a la carretera de Castellbisbal. Es tot baixada, placidament s’ens creuen molts conillets (dels que tenen orelles) i no hi han gaires ganes de batre records, la gent va xerrant i es deixa portar pel desnivell positiu. Riera de Castellbisbal, travessem una corrent d’aigua que neteja neumatics, total, per tornar uns metres mes endavant a recollir fang del vermell, argilós, pero només 20 m. Travessem un “maravellos” poligon industrial i la gent va tan relaxada que ni xiulen, Cal Pupinet i enfilem cap a Can nosequé, al costat del cementiri de Roques Blanques. 20 kms, sense suar i ja hi som a Collserola i començen els camins de debó, amb dreçeres que pugen amb arrels, pissarra lliscant, etc fins a l’ermita de La Salut. Ens donem un premi amb un esmorçar a un lloc molt bonic (Ermita Pre-Romànica, vistes al Papiol i Puigmadrona) i com sempre les converses versen sobre l’unic (ere sexe o el Barça?). Continuem per pistes a on un nen de 5 o 6 anys intenta agredirnos amb un pal de caminar (masses pelicules de pirates) i fem un cafetó a un bareto (xemeneia, carreres de motos, paletes) a on al Joan li posa, li posa.. el bigotis de la tabernera. Com li afecta la primavera a aquest noi. Si a la Pedals NON Stop es troba una vaca “en situació”…ni m’ho vull imaginar.
Agafem la pista de pujada de Can Balasc, a prop dels FFCC (Les Planes) i el Tinick trnca un pedal amb una pedra. Fem un “arreglo” amb uns ferros dels pedals que porta el Tiet a la motxilla, i com si res, hem salvat un posible abandonament per avaria. Passem per la famosa Masia Okupa a on recordem la festa Rave i el peatge dels acudits i arribem a la trialera “del Maurice”. La dreçera está tan interessant com sempre, pero mooooolt lliscant i traidora…hi han uns quants ensurts i arribem a la carrtera. Travessem Vallvidrera direcció Tibidabo i ens fiquem per la font de la Budellera (Alla teniem una foto historica amb la Torre de Collserola de fons), Travessem dreçeres en estat d’extasis (el bosc esta impressionant i el dia es lluminós), baixem per les millors dreçeres, paisatgisticament parlant, de Collserola, La Font Groga (11:30), Sant Medir, Sant Cugat, Estació de FFCC(12:15). El grup s’excindeix, Sanitariu, Tiet i Tinick agafen el tren i continuem Keika, Joan i jo cap a HP, Serra de Galliners i els camins de baixada a Can Parellada. Allá agafem la carrtera enlloc del camí de la Riera per que Keika no arribi tard a Can Domenech. Lotiesu posa en marxa el tren Xúxú, el de la bici de “kabronu” li agafa el rebuf i a mi em treuen 1 km de aventatge en 2km de carretera…buf! M’esperen a la BP de la rotonda i ja acabem la ruta com senyors, pujant per la Rambla a les 13:10. Han sortit quasi 70Kms i 1500 metres de desnivell. No serveix per entrenament de la Pedals Non Stop, pero ens ho hem passat d’alló mes bé.

Durant la meitat de la ruta m’ha fet mal el genoll, el tenia una mica inflat al arribar a casa i em temia una lesió. Collons!! Tenia una espina de mig cm clavada a la part tova del mateix!!!!

Fins dimarts

Posted in Classic Story

Leave a Reply