Crònica: ous passats per aigua.

No plou, al Mauri li farem la vaca algun dia, ens ha tingut tot el cap de setmana pendent del temps.
I es que d’haver d’anar negats d’aigua a esperar que plogui hi ha un tros….què fem ara?  son les 7:15h de diumenge i m’assento al sofà amb el mòbil als dits i vestit de nit, pijama vull dir, primer whatsapp del Toneti preguntant: què fem?….la resposta és: Em fot mandra Ton, sense acabar d’escriure-ho el Tabac se’n torna al llit mentre la resta de inconscients diuen d’anar a la BP, like always!

A les 8 Ironman, Capità, Putxi, Keika, Lapi i Tinick que emocionats com quant vàrem entrar a la “discoteque” per primer cop a tocar teta (per fora), enfilem amunt cap al pla Bonaire, al cap de 10m fem el primer reagrupament, impermeables posats i seguim sota la pluja que tret d’algún arbre que la minva a cel obert cau força aigua.
Trialera del sanatori cap a munt i a peus de la diagonal, plou, plou i plou, creuades de mirades entre altres ciclistes i homo-runners amb lycra fins als turmells, i amb el beneplàcit de no veure cap senglar enfilem diagonal i la completem, amb peus, mans, braços, potes, i els ous molls. Plou culloons!

Arribats al cap d’amunt seguim cap al dipòsit, conversa de pits i pitorrus tendres amb cert aire de putilles (veieu vídriu del capità al whatsaap) i ous molls, els nostres i no de sucar…. de la pluja! Anem calents per dins, però no per fora, fot fresca!
A peus de la torrota un  “com vulgueu, a mi mes igual!”….. per saber què fem, pastora i cafè, cap a casa, pou de glaç…..”per mi com vulgueu”….tornem-hi!
La boira no ens deixa veure si tenim encara la bandera de Qk’s en peu,  un altre dia ho mirem. Enfilem amunt i pujem direcció pou de glaç, 6 qk’s sense badar ni posar peus a l’aigua però on pillem pluja a dojo, la dona del Puig pateix i el truca, mentre parla ell i nosaltres sota un arbre ens fem caqueta en comunitat i retirem….. plou de llons!

Just girar i tornar cap a baix, para de ploure, surt el sol, així que farem el que l’Isma porta al cap des de que hem sortit de la BP, anar al bart.
El Ironman es paga una ronda de cafès amb llet i cacaolats al casal de Matadepier, mentre flirteja amb la camarera dient que és clienta, no vaig acabar d’entendre de què, però alhora es lliga una vella 92 anys que no parava de fumar.
És el que té ser Ironman, pot amb tot, per si això no fos poc la festa l’acaba rentant-nos les bicis a tots mentre riem plegats recordant les instantànies que ha fet el Lapi al bassal tot baixant per la riera.

tinick