Cronica “el dia despues” o “pedalar per oblidar”

8 a la BP. Hi han tres tius rarus amb flaca que s’en van a fer el “rat penat” al garraf. Em sembla que son el capità, Isma i Putxi. Per la banda “rodes per matxotes” som el tinick, skoda, keika i lapi.  Posem falta al tiet, del que no esperem mai un abandonament, al Cunyau, per no fer els deures i de la resta…suposso que van pasar tota la nit celebrant el partit i están esgotats per sortir d’hora. Tenim una total indefinició per la ruta perque els nivels i les ganes de pedalar son de lo mes “variopinto”. Miro pels prismàtics de joguina que ho distorsionen tot i optem per ruta diferent, cap a altres dominis i comencem per la clásica pujada de la Pineda fins els Caus. Tinick i keika pujen xerrant tranquilament i la resta, skoda i jo, esbufegant cadascú pel seu compte. Baixada per la carena del roure monjo (no m’ho he inventat) i anem cap als cingles de Vacarisses, fent les clasiques pujades tipus “dragon khan”, les dreceres fantastiques amb vistes panoràmiques a Montserrat i tot el Penedés (avui fa un dia amb vent que ha escombrat boires, calitjes, contaminació, i els records d’un partit de mal rotllo…) Esmorçar al cingle i continuem cap a la Torrota de Vacarisses. Avui el keika està fi i baixa bé, fotent ceros i content de retrobar bones sensacions. EL camí d’arribada a la torrota es estret, molt entretingut amb petits trancus a peu, molt adequat pels matxeterus. Al destí ens fem fotus per certificar la visita, hi surto jo tot envoltat de “torres”…em sento petiiiit. La tornada, que el keika ja mira el rellotge, s’ha d’inventar sobre la marxa, i sorprenentment be, trobem la pista que baixa a Can Códol i que va pujant per una vall molt bucólica cap a Les Vendranes. Avui tot el paisatge sembla de postal, molt verd, l’aigua corre per les vores del camí i el vent no molesta gens. Pujem Vendranes amunt xinuxanu, els Caus i baixada a Terrassa per les trialeres clasiques i mes ràpides. Entrant a casa a les 12, han sortit 30 i picu kms i 1000mtrs que no han fet gaire mal.
P.D. Gràcies pel premit. Tinc que dir que gràcies a vosaltres, considero haver nascut a Can Fanga com un “accident” i que en realitat, soc de Terrassa. Llagrimeta.
Lapi
Posted in Classic Story

Leave a Reply