COMENÇEM EL CURS!!!!!



UN APLAUSUUUUU!!!!!!
(qk de llum disfressada de jugador de hockey, fent de diskjockey a les 9 am de dissapte passat…di que si bonito…)

Ton xatu, penja dos tres o 25 ties bones al blog i de passada , si vols, l’escrit!

Com si fos un castells dels Minyons ahir varem fer el nostres 6 de 8, 6 per que varem acabar 6 i 8 per que al taller érem 8 i dos es van esfumar….La pinya, no per que algú anés per terra, sinó per que varem cohesionar el grup “fèiem pinya” en coincidir traient la qk. Castell amb folre i manilles, doncs el folre va anar be per tapar-se una mica tot menjant l’entrepa, feia fresqueta en aquella pedrota al cap de la fons de la Portella, i manilles per que qui mes qui menys esta lligat de mans i peus en horaris i per això ens hem de trobar en la foscor per pedalejar.

Doncs un cop emmarcats, a les 21h com sempre (10 minuts amunt, 10 minuts avall) érem 8 paios al lloc citat, Albert, Lidl, Lo Tiessu, Nicky, Senglar, Qka d’Or, Puig i Tinick

Enfilem per el dret en busca de la fons de la portella amb el preavís que dues qk’s anaven a sopar al bar, que això de menjar entrepans mentre parlem del que hem trobat al Lidl no va amb ells.

Un desconegut Nicky, sense putabanderaespanyolaambaguilutxo es posa davant el grup per estirar, junt amb el Gregari Albert que anava fent topografia a cada cop de pedal. Decideixen pujar per la part esquerra de la Pineda, on hi ha aquelles boniques rampes del 50%.
De tant en tant un reagrupament.cat mentre en boca de tots hi ha el Laporta, ERC and Co.

Esta clar que parlem massa, pedalegem poc i el resultat es el que es…..

La pujada es fa rapida, molt rapida, fins i tot el Lidl es manté ferm al seu estil, de dir que no surt i de veure com s’enva amb els “cabecilles” de grup.
Sols un gripau del tamany d’un elefant es capaç d’aturar el ritme frenètic d’aquests carreteros que a la que els dones una bici de muntanya els falten dents al plat per que trempin.

L’ultim i darrer avis del Senglar, no ens espereu que el Qka d’or i jo anirem a sopar al bar…. així que temps els va faltar als dos genets de muntura prima per seguir el ritme que ni tant sols ells poden seguir….. quina pressa cullons!

Al final, com el Barça dels pitjors temps, la gent demanava el temps, la mitja part, el vestuari….. i així va ser. entrepà assentats al Turo Roig enmig de la negra nit, recuperar forces amb alguna que altra tonteria i rialla i demanant a crits un CONCILI, que jo crec que ha de fer-se d’hora, l’esperit s’està perdent….. es curiós que ho digui jo, oi?…Ah, Lo de fideus per que el Fricki es per que el noi portava un tupper replet de fideus calents de casa fets per sa mare….. cullons Nicky, o per tots o per ningu!

La tornada va ser per la via rapida, com que el nicky anava massa ràpid va decidir endur-se una aràcnid enganxat a la bici, d’aquesta manera al ser dos a la bici i un de sol pedalejant la cosa es va igualar mes amb la resta de qk’s. Ja no hi havia ganes de pujar i optem per baixar, fàcil, eh?….No amb certes discrepacies de per on i al final el Niva Roig guanya (per allò de conjuntar-ho amb el Turo Roig (….jejejejeje “chist meu” que diria el molt honorable al Polònia) ….. val a dir que va costar lo seu baixar-la, el Puig just sortir va llençar-se al terra (ara es quant hauria de sortir la Xenoa al APM dient “si sa tirao”), seguim baixant amb mes pena que gloria (almenys jo) fins que la cura trialera ens vomita al cami del llac gran, i d’alla cap avall a buscar la riera.
Un darrer intent de deixar l’honor alt es veu frustrat en la meitat dels aspirants, la Selectivitat va posar a la gent al lloc, sols la meitat van superar-la, Nicky, Albert i qui us escriu, la resta suspesos, alguns fins i tot van trencar la bici abans d’examinar-se per allò de dir….. “jo no em presentava”

Be, fet i fotut ja eren les dotze, i cop la ventafocs al seu dia, varem tenir que retirar la qk i estendre-la al llit.
A qui l’esperaven despert Albert?

Nanus….. el que deia…. CONCILI JA ! ! ! !


la fet el tinick la crónica!!!!!!!! que quedi clar!!!!!
Posted in Classic Story

Leave a Reply