Diver-nal del Bages by Lapi

Segur que hi han diferents punts de vista, pero per mi, aquesta hivernal ha sigut la millor que he fet. Temperatura de luxe (entre 0º i 6 º). Dreçeres de luxe (el terreny perfecte, excepte comptats casos amb fanget lleuger) Companys de luxe (Gran nivell fisic i tecnic, hem vist molta gent caminant per tot arreu) Les trialeres molt divertides, sense esser radicals o molt perilloses. 47 kms amb 1377 mtrs de desnivell. Sortida a les 8 i arribada a les 13:30.

Components expedició: Putxi, Nicky, Nicky 2, Tinick, Mad, Keika i Lapi. Estrella invitada, el Tiet flanquejat pels Clols Brothers. El Putxi està que se surt amb la 29, ho fa o ho intenta tot (la pujada del 36% no va poguer ser) Era la cara de la satisfacció personificada. L’altre cara era la del Keika, que ha patit com un condenat amb el constipat que l’ha deixat molt tocat, pero ha acabat sense queixar-se, amb pundonor i valentia. El Nicky l’ha fet la cama a la nova montura i l’ha deixat castigada a casa, pel rendiment que li treu a la Merida, no sembla haver-la trobat a faltar. El Nicky 2 també reserva la de carbono i s’en porta la Decarton a les “rutes populars” per si la fa malbé., que avui ha estat a punt quan s’ha torçat el canell, sense importancia, per sort.
El Tinick ha tret de passeig la Santa Cruz i per poc es perd amb ella quan s’ha equivocat i ha arrosegat involuntariament per una variant d’un pocs kms al Tiet i al Brother cabró. També mencionar que , com es una persona moderna i porta recanvis de reparació de tubeless (els famosos “palets” de goma que es punxen) ha acudit a la meva petició d’auxili amb el Putxi, quan he punxat i he descobert que havia gastat l’ultim amb la roda del Lidl, aquella famosa nit. Inesperadament, el Tiet m’ha fet de tiet quan ha aparegut de sobte i m’ha deixat la preciossa mercancia. aixó no ha evitat que es fotessin una pallissa de 5 kms de pujada per trialeres relliscoses, a contracorrent de cursa. Grans persones….i en forma. El Mad, com sempre amb la seva camara capturant l’essencia de la ruta, amb un sentit de l’humor a prova de bombes, i amb una manxa de marca molt pija i util, jo vull una igual!. Butifarra o cansalada a la brasa a Castellnou del Bages, alguns han repetit, samarreta tecnica llampant a l’arribada i rentada de bicis amb maniga. Menció negativa als quinquis-quillus-professionals de la competició inutil, que van empentant i avassallant a la gent per arribar uns minuts abans que els companys de pique. Avui els hem cridat e insultat, pero aixó no treu que ha sigut un gran dia pel BTT qkeru.

Lapi

Publicat a Crònica Clàssica

Deixa un comentari