Dijous de Sensacions Estranyes by qkdort

 

Es lo que li vaig dir jo al Mad. Quan jo vaig tenir el primer cotxe, que ja fa un temps, aquest oli ja no existia. Era dels cotxes dels meus pares.
Jo crec que vem entrar a la dimensió desconeguda. No havíem passat mai per aquell camí. Era com un segon túnel del terror. Al principi semblava el túnel del terror clàssic, pero després es va convertir en riera xunga, i quan vem arribar a la llauna de la Seat, rodejada de pedres i ralla blaves, ja ens vem cagar. Vaig sentir com un petit cop de vent, i una sensació estranya al meu cos, com si la matèria es transformes..
Va ser com un camí de anada i de tornada. Crec que vem tornar als anys 60. La porta del temps.
Un dia anirem tots per intentar averiguar si es real, o va ser un somni del Mad i meu. No es pot sortir de nit tan poca gent.
Haurà un abans i un després a les nostres vides després d?aquesta sortida.
Au a treballar
Publicat a Crònica

Deixa un comentari