Crònica oficiosa Volta al Cap de Creus by Putxi



Em desperto a les 6:00 després de somniar amb el cabró del Mourinho que ens va robar un partit de futbol que havia de ser espectacular i el va substituïr per una patxanga infumable, si no fos perquè és un Madrid-Barça,…. En fi, dimecres ja els arreglarem. Miro per la finestra i encara no han posat els carrers, però tan me fa perquè no els necessito, avui toca mountain bike del de veritat! A les 6:45 soc puntualment al Don Candido on arriba el Lotiesu cagant-se amb el fred que fa. Arriba el Madalenes, carreguem les bicis i quan arriben el Lidl i el Cannondale amb l’Alfa vermell penso que hauré d’expremer l’accelerador per seguir-los (ja se sap un alfa i vermell,…). Però no, anem tirant a pas de tortuga sense córrer gaire no fos que ens fessin una foto d’aquelles tan lletges i abominables que et fan pensar amb la mare que va parir la Tura,…(qui coi és ara el substitut,…). Després de comentar aventures tiroleses del Lotiesu durant el viatge, arribem a Cadaqués on ens estan esperant tots ben arregladets amb la cara de “cullons que tard que arribeu”, però tots contents i somrients. Som Keika, Sanitariu, Lidl, Capità Enciam, Cannondale, Lotiesu, Clua Petit, Qk d’Ort, Madalenes, i Putxi. Ens presenten el futur alcalde de Cadaqués, i és que avui tindrem l’oportunitat de comprovar que el Keika és “lo puto amo de Cadaqués”. No passa ningú pel carrer que no el saludi amablement. Em comença a assaltar un dubte que no aclariré fins al final del dia, què els hi dona a tota aquesta gent que l’estimen tant? Més tard ho resoldrem. Amb 5 minuts estem apunt i a les 9:00 sortim en direcció a Port-Lligat. El Keika ens deleita amb una trialera urbana (si, si, urbana) pel centre de Cadaqués, i enfilem pel costat de la platja, i anem fent trams d’asfalt, ciment, etc….fins a Port-Lligat on ens ensenya la casa del Dalí, que quan va marxar s’hi va deixar els dos ous a la teulada. Ben aviat comença una pista pedregosa que es va enfilant amunt cap a LA ANTENA. Pel què sembla a Cadaqués hi ha només una antena però es veu de tot arreu, i no et deixa estar tranquil ni un moment, sembla que t’espii. El Jaume, futur alcalde diu que se’n torna a casa a beneïr el ram i suposo que també a l’electorat que l’ha de tenir content, i nosaltres comencem la part més xula de la sortida, un sender ascendent que ens porta fins a una muntanya russa divertidíssima de senders més aviat tirant avall però molt ciclables que acaben amb una ascensió que deien que era inciclable però que resulta que el capità enciam la puja esprintant i els demés intentem seguir-lo. En aquest moment, el Qk d’Ort comença a marranejar, diu que ell vol retallar. Li diem que no, que de moment, això ara no toca (com la independència de Catalunya que sembla que tampoc no toca, toca ..’t els ous….els del Dalí) i comencem a pujar fins al cim de l’antena. Apareixen unes vaques i després uns búfals americans que ens miren desafiants,….passem amb el cul encongit i afrontem un sender que tira cap amunt amunt i amunt i fins dalt de tot. Arribem a un primer cim, fem unes fotos admirant el paisatge pirinenc (per cert, tot florit). El Keika es devia gastar una pasta per posar tantes flors, els bufals, etc….i seguim cap a l’antena on tornem a fer el mateix. Se senten els enèssims KAMACO del dia, però no pixem als pins perquè no n’hi ha cap, que sinó,…….Portem ja massa estona vigilats per l’antena (430 metres alçada) i decidim posar distancia entre ella i nosaltres. Baixem per una pista que ens portarà al mar, i amb un petit parèntesi per una punxada del Mad que arreglen ràpidament el Servei Qkero de mecànics encapçalats pel Sir Captain Lettuce, que arrenca la coberta sense necessitat de desmontables,….arribem a Port de la Selva, i confirmem que el mar és blau de cullons i que l’antena ha quedat ATPC amb uns quants minutets. A la platja d’El Pas esmorzem tot comentant que ara tocarà pujar, i el Qk d’Ort segueix buscant una manera de retallar,….tan retallar etiquetes i no sap deixar-ho,….. Travessem el Port de la Selva i anem cap a Selva de Mar. Un cop allí agafem una pista que no s’acaba mai i que va pujant suaument fins al Coll de Perafita. El Keika ens avisa que ens acabarem picant i que parem quan trobem un arbre a l’esquerra. Arribats a l’arbre girem a l’esquerra per un sender carener que baixa de Sant Salvador i que nosaltres l’agafem direcció Perafita, pujades i baixades precioses per acabar amb un baixadot de pedres movedisses que ens porta a la carretera i que fem tots com podem. Aquí el Qk d’Ort retalla definitivament i segueix el rètol de Port de la Selva 8, per carretera. Nosaltres pugem a dalt d’un collet i comencem una pista super llisa que ens porta fins al mar de forma més directa impossible. Hi ha uns canvis de rasant guapíssims que quan surts sembla que vagis a caure a l’aigua, un paisatge espectacular. Un cop arribats a la cala remuntem la darrera pujada del dia per pista. Com que és la última decideixo fotre canya per posar les cames a to, i arribo a dalt amb molt bones sensacions. Per darrera vénen el Lidl i el Lotiesu esprintant i que si no vigilen es menjaran la valla!! Reagrupem i baixem a veure el Caserio del futur alcalde de Cadaqués, una passada. El què no entenc és perquè vol ser alcalde si ja té una casa de colló de mico, això no anava al revés en aquest país?? Acabem amb una trialereta amb classe i vorejant el mar entrem pel Sud a Cadaqués, passant per davant de la casa pairal dels Keikas on les dones d’alguns ja ens esperen. Després de dutxar-nos, anem a dinar a la terrassa de la Casa Pairal on ens reben amb uns macarrons insuperables, unes begudes que ens bevem amb addicció, i una amabilitat espectacular (que potser no mereixem, o si? al cap i a la fi els hem deixat penjats tot el matí cuinant i cuidant els nens,,,:). Llom arrebossat, unes maduixes boníssimes i els Taps de Cadaqués que us asseguro que si no fos per educació i perquè ja he arribat al meu límit de calories diari (què et sembla Isma? quin control eh!!), me’ls hagués fotut tots jo. Comptat i debatut, gran organització, recorregut insuperable, i final de festa a rime de macarrons i ventet del Sud. Per acabar només una cosa, Keika ara entenc perquè tothom et saluda efusivament a Cadaqués, tothom ha sentit parlar dels marcarrons, bé faig broma ja ho havia entès abans:). Per cert, la recepta dels macarrons, ens la podria passar la teva mare? Diga-li que el meu Garmin llegeix tots els formats . tcx, .gps, .taps, i punt i apart. Ah, van sortir uns 56 Km aproximadament ja que vaig fer una mica com els gossos, ara endavant ara endarrera fent fotos i videos. El Mad farà el muntatge que jo no tinc gràcia.

Fins la propera!

Putxi

Nota aclarativa: Vam tenir l’honor de ser acompanyats part de la ruta per el Joan i el Jaume. Ells dos cadaquesencs i molt bona gent. El Joan serà, segons les previsions, el futur alcalde de Cadaqués. El Jaume es un cadaquesenc il.lustre. El Mas de “culló de micu” és del Jaume.

Vídeo by Mad:

Publicat a Crònica

Deixa un comentari