Crònica de dimecres post Champions

Surto amb ganes, fa dies que no surto de nit entre setmana. Arribo al taller, i trobo el Senglar xerrant amb una xati que porta una  MTB  antiga vermella repintada, tota ella. La van pintar sense desmuntar-la i les barres de la forquilla, els plats, les bieles, i els frens també són vermells, tot vermell. Veient el panorama prefereixo no preguntar,…..

noia bicicleta

les 21:00 i arriben el Sanitariu i l’Isma que em porta la foto del Concili, un detall guapo!  Sortim cap al PCB (Bifenil Policlorat segons la wikipedia, uns productes químics tòxics de cullons) i ens trobem el Jordi trialero que arriba. Tranquilament arribem al PCB on trobem tota la tropa: Lopes, Mad, Keika, Raul, Lapi, Lidl, Tata, hi ha més gent al PCB tòxic que no al taller, el senglar no s’ho mereix,…..mana el Lapi, sortim direcció Mossèn Homs i fot una calda que espanta, el Lapi mana molt bé ara amb la Niner, va com un tiro. Arribem ràpidament a la Christmas, el Lopes comença fluint cap avall ràpid, arribem al tranco xungo, esquerra o dreta, s’equivoca el Lopes i jo vaig per l’esquerra baixo bé, encaro el camí per sobre del flanc i al baixar al reguerot calculo malament i front-flip 29er, el primer que faig amb roda grossa, es cau de més amunt,..xapa i pintura però res greu. Seguim baixant la Christmas, fotos de rigor del Mad i l’Isma i d’on coi surt tanta aigua a la Christmas amb el poc que ha plogut?? El riuet baixa ple i gaudim de la baixada.

QKs llum dimarts sortida nocturna BTT

 

Arribem al Ripoll i cap avall per enllaçar amb el torrent secret, grupu compacte i amb bon rollu, enfilem els ponts de fusta comentant els entrenos que hauran de fer els Transpyrinencs i com ho faran per posar-ho a les seves plenes agendes. Sortim dels ponts i ens fotem un sust, apareix un llop, ah no que es un gos que va perdut. El Keika, amant dels animals, vol ajudar-lo però el tio no es deixa, em temo que seguirà perdut.  Pista amunt, ràpid ràpid arribem a Castellar amb gana i set.  Hamburgueses, entrepans varis, cerveses, Cokes, ….parlem dels descensos de la World Cup que va poder viure el Mad en directe a Andorra i dels rescats amb helicòpter d’aquests locus que s’estampen contra el arbres.

bomber Rescat helicopter copa del món DH vallnord andorra

Es fa tard, i fa fresqueta, comencem a baixar cap al Ripoll, primer fresqueta, després una mica de fred, i a baix fot una rasca que ja no recordem després del llarg estiu, l’Ironman és l’únic que va vestit d’hivern, i ho aprofita d’allò més. Com que és tard, anem més lents,….ja ho deia el Murhpy,…..el Tata es queda sense bateria, canvi de bateries, i el Raul que li té enveja perd un bis del suport del disc, o sigui que no pot frenar. Sort que el Tata s’ha posat un suport per posar ampolles de Font Vella de 1,5 litres al quadre de la bici i no correm risc de deshidratació, esperem una estona i cap a Sant Julià d’Altura per la trialera dels reguerots, que ara semblen prepucis,…..vull dir precipicis profunds.  El Lidl i el Keika pugen picats i rient, es parteixen el cul, no sé perquè,….no ho acabo d’entendre però tampoc pregunto per si de cas,……hi ha coses que millor no saber-les,…..cops de colze, i esprints varis. Esprintem amb el Lopes i un senglar ens vol avançar, l’apartem del camí i guanyem nosaltres!  Des d’aquí ja d’esma cap a Terrassa, sota una lluna espectacular i escoltant música de festes rave varies de la comarca, ja no fa fred, i cap al llit on hi fot una calor que espanta!

Publicat a Crònica

Deixa un comentari