crònica d’ahir by Tinick

Citades les qk’s al lloc de sempre i amb segona parada al carril bici on ja sembla un mal costum apareixen els mes valentes de la colla de qks, i no per que vagin millor en bici, que si, sinó per que son prou valents i capaços de dir-li a la dona que van en bici un dimarts com ahir, és una reflexció que us faig a tots el que no vareu venir, a tots menys al Marc que clar, si et demanen de genolls que et quedis a follar, et quedes i punt.

Al taller amb Senglar, Ironman, Keika, Lidl, Lotiessu, Escunyau, Clueta, Sanitariu, Sr Sweet, Qk d’or, i Tinick enfilem a marxa Qkera cap la segona estació, on arrepleguem les Nicky 2, Farell, (no sé si em deixo algú més)
Ràpid el Ironman agafa control del grupu que dirigeix amb molta mà al Janot, que pugem gairebé a la perfecció, la majoria a zero i alguns amb un sol peuet, uns ionquis ens segueixen a l’entrada del janot, també van en bici i porten llums, però al primer tranco s’escagarrinen.
Un cop a dalt segui direcció Plça Catalunya a bon ritme i trepidant conversa dels anys que té cada un. Descobrim que Lotiessu avui en fot 50!!!!…..mig segle!
…Un iaio molt fort, però per gran que sigui ja li vam dir que fins que es fongui la neu que encara ha de caure, ell no manava al grupu!
Encarats a la diagonal desvirguem al Escunyà, era la seva “primera” diagonal. L’home havia sentit molt a parlar de la diagonal i se la imaginava de 3 carrils per banda, voreres de carril bici amb nenes en top fent patins en linea, i que si un un corte inglés, que si una Illa, que si un club de Tennis, etc….. li fem veure la realitat, semblava ven bé com en la peli de Torrente i el puticlub quant han de desvirgar al ajudant del Segura. Però d’hòstia no en va rebre cap el Escunyà, va fer-la amb discreció però la va resoldre bé escortat per el Qk d’or.

Busquem la fita de la trialera del Farell que sembla ser que el Lapi ha fet desapareixer. La fem tota i molt bé, tret del sanitariu que d’emocionat que estava va voler-la allargar quant no era possible fotent un front-side-flip per flipar. Amb tot plegat un frè ATPC que miraculosament resol el Tinick amb l’eina del McGiver.
Acabem baixant rapidets aixecant pols fins al transformador i d’allà a fer nones uns, els altres a recuperar la camelbak oblidada al taller i la resta a encarar l’entrepà del Ximi-xurri.

Bones Qks!

by Tinick

Publicat a Crònica Clàssica

Deixa un comentari