Crònica accidentada

Palanca de fre

Palanca de fre trencada

Com cada dimarts a la nit ens trobem tots al taller, salutacions, somriures i xerra que te xerra cap al PCB on recollim al Lopes. Creuem el 4t cinturó deixant enrere l’asfalt, i a ritme benny benassi continuem rodant paral·lels a la B40 però per dins del bosc fins que sortim a la ctra. Rellinars. Fem els 200m d’enllaç pel paviment negre i agafem el desviament cap a la masia del ‘abuelo’ i la riera. Abans de que el camí comenci a baixar ens desviem per la trialera del tanga a mà dreta, que com el seu nom indica; comença ample i a mesura que vas baixant es va introduint entre dues parets a banda i banda progressivament amb més profunditat i humitat (del bosc) 🙂 Amb aquesta baixada ja hem escalfat (els frens) i la sang circula a ritme per tots els músculs… Tornem a sortir a la pista principal i a mà esquerra iniciem el segon tram de trialera fins la riera. A la primera corba, decideixo provar la traçada tancada retallant per sobre les arrels, però allò no acaba bé, tot just baixar la roda a la primera arrel, hi ha un foradet fosc perfecte rodejat per uns matolls curtets. Efectivament entra amb molta suavitat, al primer intent, allò encaixa a la perfecció, allà s’hi troba tan bé que no vol sortir del forat (la roda, eh!). Amb l’embranzida que portava d’introduir-la ràpidament al forat i anar en posició elevada (el cos sobre la bici), front-flip fulminant d’aquells que van tan ràpid que no et dona temps ni a posar les mans!El resultat va ser un fort impacte al lateral del casc i la cara contra una roca del terra.

Ulleres trencades

Ulleres trencades

M’enrecordo dels russos fotent-se osties borratxos i m’aixeco tot sol, encara amb un parell d’ocellets donant-me voltes al cap, i faig la primera avaluació de danys corporals. Sembla que només es tracta de xapa i pintura, el Sanitariu em neteja les ferides i em dona el vistiplau mèdic per continuar. Estic dolgut però content i satisfet en comprovar que podia haver sigut molt pitjor com el Canondale quan es va trencar la clavícula en aquest mateix forat. Per sort durant la volada per sobre de la bici les cales es van desconnectar i vaig poder girar lleugerament la cara per no impactar contra el nas i formar part de la segona entrega de la crònica dels nassos. Abans de continuar sobre la bici comprovem l’estat d’aquesta i veiem que te una palanca de fre de carbono trencada, el porta bidons trencat i suport de la llum de cua també fracturat… Ah i les ulleres també es van partir per la metitat del impacte! Re-càlcul de ruta ràpid al cap del Lapi, que és millor que qualsevol GPS, i continuem la sortida per pistes que es puguin fer amb un fre sol, fins que la roda de la bici nova del Camps decideix perdre tot l’aire… Ja se sap que quan una bici es nova sempre porta neumàtics xualbe (dic Schwalbe o com s’escrigui) que són més fins que el paper de fumar i així poder posar pes ultra lleuger als millors catàlegs comercials. La sortida ha estat força interessant (per escalfar); 10km i 40min aturats. Recuperem forces amb els copons i el maxi que acaba caient igualment.

Night MTB rider

Detall ulleres trencades

MTB night riders Repairing a bike flat at night

Publicat a Crònica

Deixa un comentari