cronica 4-0 by Putxi

Sortida de dimarts passada a dijous amb objectiu de remuntada.  Al taller som uns quants, i en retrobem alguns que feia dies que no veiem:  Lidl, Matxete,Lotiesu, Keika, Refleks, Ironman, Qk d’Ort, Lapi, Skoda, Putxi i un flamant Campos amb una MIERIDA de bici nova de 120 mm, que no pesa gens, gens, gens,…..Alegria i xerinola i sortim cap al PCB amb un fred que pela. Allí trobem  el Lopes i el Raul i amunt que falta gent.  Mana el Lapi però fortament coaccionat pel Matxete i un servidor per dirigir-nos a la trialera del dipòsit, que a partir d’avui és la trialera del Refleks,…..el tenim lligat i amordassat per evitar que vagi al Sanatori,…..Arribem a la Bolera i parem com esperant algú,  no sé a qui,…però esperem,….seguim cap a la Tartrana i ascendim la Hello Kitty a bon ritme.  Les tertúlies varies que s’havien organitzat parlen bàsicament de la gran remuntada del 4-0 i de lo bons que som,…..però a la Hello Kitty s’extingeixen totes. Ningú no parla, només se senten esbufecs, i es veu baf i més baf de 14 tios peluts, suats i cansats,….les porques senglars oriundes del territori fugen espantades reclamant-nos que ens posem una mica d’AXE a les aixelles, però nosaltres ni cas,….i menys a elles, si fossin com les de les fotos d’aquí sobre,….otro gallo cantaria!   Ens dirigim inevitablement al dipòsit de Can Torres d’on surt la trialera del Refleks. El Lotiesu diu que ja la coneixia, i el Matxete es llença avall com un esperitat. Inici suau i ràpid, arribem com una exhalació al tram xungo, xungo, trancos grossos, pendent bèstia, pedres sueltes, enganxades, girs tancats per gestionar els trancos,……. Començo a descontrolar-me darrera del Matxete, i encara més quan sento que em persegueix algú, sento un soroll al darrera d’algú que baixa ràpid, intento gestionar un tranco pel costat i m’adelanta com un animal el duo LIDL-PROFLEX que salta el tranco pel mig, ai, ai, ai, s’encabrita la bici al revés i surt disparat amb una elegància innata, és un senyor de la BTT. Tornem a pujar a la bici i seguim perseguint el Matxete, el tranco final és deliciós, si no caus. Un cop baix, mirem amunt, amunt, i que amunt que has de mirar, i arriben la resta, el Refleks ha baixat de la bici de forma més contundent que el LIDL i sha fet una bona rascada. Amb el temps aprendrà a baixar bé de la bici. Després de l’èxtasi, depuradora i trialeretes i senders divertits. Al darrer sender baixant cap a l’Atlètic el Cuñao i el Presi fan màgia i desapareixen i després tornen a aparèixer més endavant. Són folls aquest romans!  Trobem a faltar més representació del nucli dur en aquestes sortides però entre que algun fa anys, felicitats Gispi!, altres que es dediquen unicament al sexe solitari,……. i el Ton que està recuperant-se d’un xute d’anestèssia que li va agradar més del compte,….han deixat sol el Presi que ens ha deleitat amb un truc de màgia espectacular. Torneu i recupereu-vos aviat nois!  23:30, massa tard per mi pel Xumi, a casa i a dormir.  Molta merda a tots!  ATPC el Milan!

Publicat a Crònica, Crònica Clàssica

Deixa un comentari