Crònica 1a etapa Andalucia Bike Race 2015 by Qks

Després de l’arribada d’ahir a Jaén, d’allò que en diuen briefing on bàsicament no ens expliquen res i de veure que hi ha molta gent darrera el taulell i poca informació, constatem que a nivell organitzatiu l’ABR es troba 1 o 2 punts per sota la Transpyr i equivalents. Ens volen cobrar 10 euros per l’adhesiu del perfil de l’etapa que va al manillar, sense més comentaris. Dormim a un hotel de nom impronunciable sobre una discoteca maquinorra on els jienenses ballen i criden fins les 7h del matí,….per sort dormim com troncs. Ens llevem a les 7:00, esmorzem amb tots els altres bikers que omplen l’Hotel, el 90% catalans i els Trinxes ens donen records pel Mad. Sortim amb la furgoneta cap a la zona de sortida on recollim les bicis impol.lutes i en perfecte estat gentilesa de Masquebici. Poso la Gopro com puc al manillar, i anem al calaix de sortida. El Carreras va vestit de Polar i la gent li demana autògrafs!! Comença la primera etapa de l’ABR per carretera, el 90 % van amb rigida, el 9% amb dobles de XC i només jo i un amb una Giant ens atrevim amb més recorregut de suspensió. De seguida ens fan passar per camins envoltats d’oliveres, bàsicament pistes. Ens han dit que la ruta d’avui és rodadora i de moment es confirma que ho és, pistes, trossos llargs de carretera, i només algún sender divertit entremig. Anem circulant per camps d’oliveres i mica en mica enfilant-nos cap a la muntanya. El Capi i jo anem uns minuts per davant del Lopes i el Keika, tots amb molt bon ritme. Travessem un riu mullant-nos el mínim possible doncs som al Km 15 només, i enfilem una pujada cada cop més empinada on una senyora ens diu la frase del dia, que encara no he entés “de aquí pa arriba todo llano”.  Em miro el Capi i li pregunto 3 vegades què ha dit perquè no ho entenc fins que arribem a la paret de pujada on la majoria van a peu, i nosaltres també doncs la cua és considerable i no ens deixa pedalat. Haurem d’anar practicant el dialecte jienense! Tornem a tocar un tros de carretera. Arribem al primer avituallament que està situat en un congost de roca espectacular on comença un sender de pujada distret i amb una bona trempera. Els andalusos i andaluses ens animen a tots i sense excepció, gent simpàtica i amable que t’ajuda a tirar endavant. Tornem a baixar per pista pedregosa fins una altra carretera que fem un tram cap amunt direcció a una ermita. De moment anem amunt i avall tota l’estona.  De seguida baixem fins a un pantà que voregem ben aprop per camins mullats, amb grossos bassals i enfangats. Pujada per un camp d’oliveres fins a una pista que ja ens portarà fins al capdamunt del coll més alt del dia a 1300 m d’alçada. A mitja pujada el Capi té algunes rampes, portem 45 Km, molt desnivell i ell molt poc entreno, però aguanta com un campió i segueix la resta de la ruta sense cap problema, per alguna cosa és el Capità! Des de dalt del port, baixades per pista pedregosa on agraeixo la doble, trossos plans amb aire de cara, i baixades ràpides, alguna per corriol i trialeretes que ens posen un somriure als llavis. La tornada a partir d’un cert moment és desfer camí per tornar cap a Jaén, a excepció d’un agradable sender que posen al final, on disfrutem molt i sobretot pensant que les següents etapes puguin ser així!!  Arribem amb el Capi amb 5:35′ aprox, a 16 Km/h, una mitjana potser excessiva que demostra que l’etapa era fàcil, carretera, pista i camins ràpids. Deixem la bici a rentar i de seguida arriben el Lopes i el Keika, estem tots bé i en bon estat físic. La primera etapa de l’ABR amb 86 Km i 2500 m de D+ ja és història. Ara a descansar i recuperar-se per demà.  Cal dir que l’organització en carrera ha estat molt bona, amb bona senyalització, bon suport i indicacions, uns avituallament correctes, encara que un pèl justos, i una ruta rodadora però ben organitzada. Els paisatges espectaculars!! Demà més! DCIM101GOPRO DCIM101GOPRO DCIM100GOPRO DCIM100GOPRO DCIM100GOPRO DCIM100GOPRO  DCIM100GOPRO DCIM100GOPRO

Publicat a Crònica

Deixa un comentari