Crònica Transpyr Etapa 6: Jaca – Roncesvalles (135kms 2470m D+)

DAY 6 JACA-RONCESVALLES 135kms 2470md+

En aquesta Transpyr no hi ha etapa fàcil. Ara asseguts prenent uns pinxos la Posada de Roncesvalles la jornada es veu diferent, però mentre l’ hem estat executant ha esdevingut en sí mateixa durísima. Com algun de nosaltres deia avui, etapa cal.ligràfica, poc a poc i bona lletra.

El part de meteo pronosticava plugim des de la sortida. Això suposaria riscos de fang en gran part del trajecte. L’ organització en previsió d’ això ens desviaria per carretera ens els primers quilòmetres. És d’ agraïr doncs a la resta de ports hem trobat fang (mud) per donar i per vendre.

La sortida des de la Ciutadella, fortificació militar de Jaca ha sigut espectacular. Avui hi ha hagut grans moments. Primer el “petril”, pont romànic de pedra també conegut com a “Bolardo”. Durant els primers 10 o 12 kms hem anat enllaçant alguns corriols a prop de Jaca on perdíem el track previst. Havent accedit a la carretera, hem tingut les primeres situacions de nervis a l’ hora de muntar els relleus però quan ens hem adonat portàvem 50 ciclistes al darrera ens hem deixat caure a cua de grup a l’ espera que altres treballessin. A vegades un no sap si està a la guerra del Vietnam o si és un soldat espartà lluitant contra l’ exèrcit persa. És a la pel·lícula 300 quan una estratègia dels soldats els fa col·locar en posició circular protegint-se amb els escuts i formant una bola indestructible. Doncs aquest efecte armadillo (hedge jog) és el que hem muntat avui en els relleus. Les 7 Qks encapçalat un grup nombrós durant quasi 20 kms finals arribar al control 1.

Para da de stop&go per dirigir-nos cap a la primera dificultat muntanyosa. Ja sobre track, els primers contactes amb el fang no s’ han fet esperar. Així, accés fins a Burgui amb avituallament 2 en un entorn incomparable. Just sortir de Burgui, carretera ens ascensió fins arribar a un corriol infernal on anar a sobre de la bici era tasca impossible. Quina matada de pujada. El corriol totalment impracticable i arrossegant la bici durant més de mitja hora. Així una bici de 10 quilos passa a pesar-ne 30. Les forces ja començaven a minvar i suposava igualment una autèntica prova de foc per a la paciència i la gestió de les emocions.

Aquest últim extrem és un punt clau en aquesta TR. Aquí no només es pedala sinó que que mantenir el cap clar, l’ objectivitat, la paciència, … esdevé fonamental. Sortint de Burgui, tocava enfilar un tram de carretera fins desviar-os d’ esquerres per una bona pista forestal. Una mica més amunt la pista es transformava en sender i és aleshores quan hem començat un autèntic martiri.de fang, aigua, roderes, basalts … pujar a sobre de la bici era una autèntica proesa només a l’ abast d’uns pocs afortunats. Així s’ havia de lluitar contra la situació i contra un mateix per poder superar el repte. I era llarg, sotmès, a molts moments de llençar la tovallola . Menys mal que els llocs per anaven passant eren increïbles. Fagedes, prats, llacunes … moments on trobar-se en solitud bastant més enllà d’ una ruta en bicicleta. I cadascú ho viu a la seva manera. I li posa el seu contingut. Sigui com sigui, arribem a l control 3 am 3h de marge.

Avui tot i els canvis previstos per organització de carrera, es feia l´ etapa més llarga. Això suposava tirar de fons d’ armari per afrontar el tercer i últim port. Així ho hem fet,. Carretera fins a un poble i accés per pista fins a uns prats de vistes privilegiades. Una tarda magnifica entre valls navarreses i 7 qkistes amics a punt de fer realitat un dels seus somnis. Ja amb Roncesvalles a prop, ultimes pedalades per accedir fins a Burguete punt final d’ una duríssima etapa de btt autèntic ple de tots els seus components.

El millor ha estat aleshores. De seguida hem continuat amb la rutina de bici al mecànic, accés a l´hotel i dutxa després de desfer a bossa gegant i trobar allò desitjable. EL millor l’ allotjament a la residència de peregrins. Aquest és un lloc carregat d’ espiritualitat i de retrobament amb un mateix des de fa centenars d’ anys, , tal i com nosaltres haurem fet un dia o un altre durant aquesta última setmana Un hotel acostumar a hostatjar peregrins que inicien el Camí en aquest punt. Això ens ha omplert d’ànims després d’ una etapa endurida per les circumstancies. Com es habitual, copa a la terrassa pinxo de truita i avui, com a excepció hem reservat sopar de celebració i retrobament entre companys degustant unes bones amanides i uns magnífics filets navarresos, tot això regat amb un vi de la zona que tot plegat ens ha sabut a glòria.

Increïble el poder comptar amb la presència de dues famílies que tenien previst venir demà. Si coincidíem en acceptar que vivim una experiència amb les emocions a flor de pell, el fet de comptar amb les persones més estimades a prop, ha esdevingut també un moment molt especial, no tant dols per les pròpies famílies sinó pels altres que ens hem imaginat en la mateixa situació. Perfecte final de festa de cara a donar-nos un homenatge en la ultima de les sessions de dema quan haurem de tornar a nivell del mar després de voltar entre valls, muntanyes i boscos arreu del Pirineu, sens dubte la muntanya més maca del món, la nostra Muntanya.

Les forces ja són poques. Els ànims i la voluntat més que mai. Confiem que demà gaudim de la festa de tancar un episodi ple de moments i situacions que de ben segur cadascú de nosaltres recordarà durant molt i molt temps.

Ens tornem a veure doncs, ja a Hondarribia, amb el mar Cantàbric de fons, amb 7 etapes duríssimes però igualment gaudides. Btt en estat pur i vivència irrepetible.

Això és tot de moment, que no és poc. D mà n’ hi haurà més però no millor perquè és impossible. Des de la casa de los Beneficiados, a Roncesvalles per a Qks.cat.

Crònica by Ironman

Vídeo by Mad:

Web oficial Transpyr: http://www.transpyr.com

Publicat a Crònica

Crònica Transpyr Etapa 5: Aínsa – Jaca (96km 2150m D+)

bicicleta btt posta sol dia nit

DAY 5.- AINSA-JACA 96kms 2150md+ 7h 59’

Espectacular la sortida d’ avui des de Ainsa, un poble de pedra amb un casc històric preciós molt ben conservat i amb un riu d’ una llera enorme com el Cinca. Avui s’ havia de pujar fins a la plaça, i posar el molinet ja d’ inici a més qui menys li ha costat.

Arrenquem seguint el Cinca precisament per unes pistes on un ramat d’ ovelles ens ha tingut 5’ parats. Tant les sortides com les arribades són especials. És on vas coneixent si més no de vista a la gent i es van fent comentaris diversos. Segur que de nosaltres també en fan: aquella parella, els estrangers, els del Maillot blanc … novament l’speaker i el seu accent..

Doncs això ja de ple en una cinquena etapa a priori sense dificultat però que ja en el km 5 ens ha marcat per tot el dia. Un cargol de seient s’ ha després i obligava a continuar l’ etapa de peu. Les 7 Qks ens hem dedicat a buscar el cargol sense banyes mentre ha passat tot el pilot. La veritat és que tant el portuguès com els hisp-arg s’ han ofert a trobar la solució molt amablement. El air play també existeix al ciclisme. Mentre uns buscàvem una agulla en un paller, el grup de mecànics a començat a enllaçar brides per intentar arribar al control 1. Precisament el fet de trobar-nos a cua de cursa ha començat a fer efecte entre tots 7 més a uns que d’altres. Així l’ efecte “apisonadora” qks.cat ha provocat muntar uns relleus per carretera que més tard ens podrien passar factura. Al pas pel poble de Canovas i el seu pont penjant de Boltaña passàvem a gent, però no ha sigut fins al control de Fiscal que tot s’ ha posat a lloc.

Però el que ha pogut ser una anècdota s’ ha convertit en el tema del dia. La gestió emocional i psicològica del repte TR14 mereixeria un capítol a part. Sempre pensem en el contingut físic de quelcom així, però tantes hores a sobre d’ una bici donen per a molts pensaments, sensacions, emocions i sentiments. JA sigui per un motiu o per un altre, per un mateix o per algú, viure ens els límits de l’ esforç comporta a vegades efectes diversos. Distorsionar la realitat, “subjectivitzar” quelcom objectiu o raonable, exagerar o menystenir qualsevol gest o motiu … en definitiva qualsevol de nosaltres i en qualsevol moment pot esdevenir víctima de la situació de veure’s molt lluny de l’ objectiu, amb les forces minvades, amb el cansament acumulat i amb la fatiga física i emocional que suposa.

Així, dels set que som ningú està exempt de patir no ja físicament sinó de suportar psicològicament una empresa d’ aquesta magnitud. I les seves manifestacions poden ser molt diverses, tant com membres que som d’ aquest grup. Un pot veure visions, l’ altre veure perillar el temps de pas, un altre esgrimir renecs …. En tot cas un component més aquest el mental que també és present aquí a TR. És aquí on esdevé de vital importància la màxima de desconnectar el cervell i pedalar con un rosegador.

Així les coses hem començat al poble el primer port del dia. Avui el gran enemic ha estat el fang. Les rampes encimentades es deixaven fer, però els trams plans de fang eren els peus dels gegants. Si les pedres d’ahir eren la gota malaia, el fang d’avui, les relliscades, les traçades eren igualment esgotadores.

Però al final tot aquest esforç ha tingut la seva recompensa en mode de prat verd immens amb vistes de privilegi amb ramat d’ ovelles pasturant. Així mateix, al pas cap a la Vall de Sabiñánigo una nova immensitat sens mostrava davant nostre. Després d’ un pas de 300 m a peu per un corriol molt exposat i obligats per l organització, hem dibuixat una trialera brutal de corba i contracorba entre còdols i arrels per arribar a Isún de Basa al km 62 amb bastant marge (més de 4h) sobre l’ hora de tall que perillava.

Quan ja crèiem que o teníem quasi bé tot, encara hem hagut de recargolar-nos per corriols i pistes on hem trobat l’ alzina de amb vuit és suficient amb un camp de blat i una vella donzella saltant amb els cabells rossos al vent (efecte al·lucinació) . Ja encarats a Jaca últim ascens per un port de paisatge protegit i trialera divertida de baixada per acabar sota l’ amenaça de tempesta que ens ha enganxat de ple un cop hem arribat a l’ asfalt.

Un parell de kilòmetres i ja a la ciutat, entre carrers dins arribar a la Ciutadella, una fortalesa militar enorme on després de reposar forces i prendre un caldo calent en hem dirigit al gran hotel on deixar bicis al mecànic després del “tute” d’ avui i tenir-les perfecte per demà.

Bon sopar, bon briefing anticipant un part de meteo complicat per l’ etapa més llarga. Ja serà la sisena i serà a Roncesvalles punt d’ inici del Santi on ens tornarem a trobar. Hi serem segur i des d’ allà us ho explicarem. Serà bo però no millor perquè és impossible. Des de Jaca per Qks.cat.

Crònica by Ironman.

PD: si la decisió de venir a la Transpyr era de bojos i tu realment no ho ets, t’ aconsello que hi vinguis, aquí te n’hi tornaràs. (Sigmund Freud).

Vídeo by Mad:

Web oficial Transpyr: http://www.transpyr.com

Publicat a Crònica

Crònica Transpyr Etapa 4: El Pont de Suert – Aínsa (95kms 2650m D+)

DAY 4.- PONT DE SUERT-AINSA 95kms 2650md+ 8h29’

Des de l’ hotel d’ Aínsa després d’ una de les baixades més espectaculars i llargues que es puguin fer o que si més no jo hagi fet mai. Coronant per una banda de la Penya Montanyesa, hem baixat per l’ altra durant més d’ una hora.

Sigui com sigui la quarta ja és al sac. Si tots teníem la mirada posada en la tercera com etapa reina, gairebé no ens havíem mirat el que teníem avui Els 95kms podien enganyar però no els més de 2500md+. Així ha sigut. EL Pirineu aragonès ens ha obert les portes amb unes pistes plenes de pedres que no ens deixaven descansar. La primera pujada s’ ha fet molt lenta, molt treballada en cada pedalada, allò que més odiem, no sols la pendent sinó també haver d’ escollir la traçada per evitar els rocs que s’ interposen en el camí. Primera food station al km 20 al poble de San Bartolomé. Seguim directes guanyant desnivell per boscos i pistes ja amb unes vistes espectaculars. En el revolt d’ una corba, el paisatge del Pirineu se’ns mostrava en tota la seva immensitat. Realment aquesta TR està essent una ruta de contrastos de paisatges diversos, de boscos variats, de vistes increïbles totes elles.

QKs de llum Transpyr etapa4 MTB BTT

Espés era avui el lloc de dinar. La pasta sens posa bé, també la síndria i les nectarines, i el meló, i algun haribó. Aigua a dojo de cara a afrontar la que de ben segur ha sigut de les pujades més dures. Dura pel terreny, per la pendent, per la calor … combinació de pedres i trossos encimentats que ens han deixat a tots ben justos de forces. Al capdemunt, un prat amb vaques aplaudint el nostre pas. Aigua fresca de l”abrebader”per posar la temperatura en termes normals i continuem ja camí del control de pas aquesta vegada sobre el km 75 a Senz. Avui l’ hora de tall era a les 18h. Sabíem que aquest seria l’ objectiu de la jornada d’ avui atès que després tindríem la baixada fins a Ainsa. Fotos de rigor i ens disposem a baixar per un corriol increïble. Pedres, pedreres i pedrerols deixant-nos mans, braços, esquena i cervicals ben carregades pel fet d’ aguantar la tensió de la traçada. Cansats de baixar encara seguíem avall sense parar. Ja a l’ asfalt un últim tram de sorra a mode de dunes rodones on acabar de descarregar tota la tensió del dia. Últims kilòmetres d’ asfalt i pujada fins el casc antic d’ Aínsa amb una plaça espectacular digna d’una etapa brutal de la Transpyr.

Aquesta TR14 està carregada de moments: sense anar més lluny, a l’ hora d’esmorzar hem conegut el Frank. Un alacantí de 70 anys que tenia com a somni venir a ver la bogeria aquesta que estem fent. Sens dubte que ha rebut l’ admiració de tots nosaltres i així li ho hem fet saber. Moments també de nervis abans de començar. Les rutines de fer bossa, desfer bossa, no trobar res a la bossa, obrir-la, tancar-la, tornar-la a obrir … l’ speaker abans de la sortida, es modelets dels hispano argentinos, els belgues amb barret amb banyes, el casc del Jaume abonyegat, els bascos, els alemanys, les italianes …fins i tot moments de nervis i tensions entre el grup només fruit de la convivència durant les 24 hores en situacions de cansament i fatiga, on qualsevol comentari pot ser malentès o mal interpretat. Res que no se solucioni parlant i aclarint les coses. Tantes hores de silenci pedalant i lluitant contra l’ esforç i el cansament, ja és prou dur com perquè a sobre hagi discussions i malentesos.

Seguim així havent passat ja l’equador d’ aquesta TR14. A Roses no ens ho imaginàvem pas doncs només el dia a dia ens permet seguir endavant. Avui quarta etapa, demà la cinquena i així fins a Hondarribia.

De moment estem gaudint d’ allò més com no podria ser d’ altra manera. Cadascú ho viu per dins però també es veu a les cares de tots quan arribem. Cada etapa és una fita en sí mateixa. Per això ens abracem al arribar. De la mateixa manera que al començar la jornada es respira incertesa i nerviosisme anticipant el que ens vindrà durant les hores següents.

Seguim endavant, amb molèsties, dolors, tibantors per tot arreu … però amb un somriure d’ orella a orella sabent que estem vivint en directe una de les millors experiències que es poden viure en un entorn incomparable com és el nostre Pirineu. Demà més però no millor perquè és impossible. Des de Aínsa quan són les 18 i 18 per a Qks.cat.

Crònica by Ironman

Vídeo by Mad:

Web oficial Transpyr: http://www.transpyr.com

Publicat a Crònica

Crònica Transpyr Etapa 3: La Seu d’Urgell – El Pont de Suert (119kms i 3068m D+)

DAY 3 TRANSPYR ADVENTURE- SEU D’ URGELL- PONT DE SUERT 119kms i 3068md+ 9h 32’

Aquesta la nostra TR14 està carregada de moments. Més tard en resumiré uns quants. N’hi ha per tots i de tota mena.

La veritat és que l’etapa d’ avui estava carregada de por i incertesa. Al briefing d’ ahir no les teníem totes. Avui havíem de superar els tres mil i això volia dir tres ports de muntanya en els que desconnectar el cervell i posar-lo en mode rosegador.

El matí s’ha aixecat amb sol sense cap amenaça de pluja com apuntaven les previsions. Ja en el moment de sortida, s’ha donat certa continuïtat a la relació amb la parella de fèmines italianes que en l’etapa anterior quasi acaben amb nosaltres. Si més s’ en recordaven i això vol dir quelcom.

Arrenquem l’ etapa arran de riu. En alguna baixada ens avancen uns bikers de descens aixecant roda i arrossegant bicis de 15 quilos. Aquesta TR està carregada de personatges. Ja els anireu coneixent. Aviat comencem el primer port del dia. La food station està al 32. Toca rodar per asfalt com el hàmster al que fèiem referència. Es fa llarg però el secret és pujar-lo suau. Sobretot essent el primer. Tenim ombra i s’ agraeix. Cadascú adopta el seu ritme. Així arribem a Castellàs. Queda la segona part ara ja per pista. S’ enganxa. Costa coronar però val la pena el descens. Els paisatges es succeeixen entre valls inhòspites i d’ igual bellesa. Perfilem un poble en runes espectacular en un entorn privilegiat. El millor la successió de corriols de baixada que algun veí de la zona ha cedit a l’ organitzador. Arribem a Gerri de la Sal fent exhibicions de tècnica de btt qkista. Brutal en control 2 de Gerri. Cafè de rigor i seguim per anar a buscar el segon. Increïble el Congost de Collegats o Quatregats tot per pista amb unes vistes igualment brutals. Segon al sac pendents d’arribar a Senterada abans de l’ hora de tall. Brual igualment la segona trialera de baixada fins el control. Hi arribem amb més d’ una hora de marge però toca fer el tercer. La llesca amb nocilla ens entra de meravella. Seguim amunt. Aquest ja costa més. Estem al km 90. Passem a tocar de Cèrvoles un poble penjat sobre la roca. Seguim pujant fins que planegem i ens adonem que ja li tenim al coll. Sabem que els últims 8 són de baixada un cop aconseguim Viu de Llevata. Abans farem uns esprints per deixar ben rebentades les cames.

Ara sí ja ho tenim. L’arribada a Suert espectacular. Els tràmits els de cada dia. Primer un caldo calent o unes nectarines, després uns estirament, més tard deixar la bici “al más que bici” perquè revisin i netegin, buscar l’hotel, carregar la bossa de 25 quilos, repartir habitacions i llits, dutxa, cremes diverses, moments calçotets, entrepà de cinc jotes, cerveseta i pasta party amb entrega de premis i briefing d’etapa següent. També cafè descafeïnat i crònica.

Ja en tenim 3. Demà fins a Ainsa. Entrem en Pirineu Aragonès. Camins de pedres i perfils amb desnivells de dígits. 95 kms però amb 2785 d+. Tocarà tirar de molinet. Com cada dia, Tenim tall a les 18. Això ens dóna marge. Seguim tots 7. Uns amb més dolències que d’ altres. Tots amb el cansament del pas de les etapes. Tots satisfets i joiosos de gaudir d’uns dies plegats en uns entorns increïbles. L´organització brutal. El muntatge increïble. La ruta perfecte El nostre rendiment a sobre de la bici espectacular. Seguim així, només així ho aconseguirem. Seguim dia a dia, etapa a etapa d’ avituallament en avituallament, fent petit al monstre, escurçant el gegant de 7 caps. Demà més però no millor perquè és impossible. Bona nit.

Crònica by Ironman

Vídeo by Mad:

Web oficial Transpyr: http://www.transpyr.com

Publicat a Crònica

Crònica Transpyr Etapa 2: Camprodon – La Seu d’Urgell (114kms 2663md+)

DAY 2.- CAMPRODON-LA SEU D’URGELL 114kms 2663md+

6h15’ esmorzar al saló de cent de l´hotel Camprodon. Tot caminant pel casc antic ens dirigim a la zona de pavelló on s’ hi allotgen els del Transpyr Camp. Recollim les bicis perfectament revisades.

Som 7. 7 amics, 7 Qks de llum. Tinnick, Jordi Quintana, l´únic que ja ha fet mitja Transpyr. Qui ho té tot controlat i calculat, una garantia, una assegurança que ens porti al Cantàbric. L’especialista en garmins i gps i sense es quals encara aniríem fent voltes per l’ Empordà. Nickys: Josep Saperas, l’ avi de l’expedició i a l vegada qui menys pesa i a la vegada qui va els renecs més grosos contra l’ organització. Sense anar més lluny avui ha cridat com un cérvol enmig de la vall mentre pujàvem per un sender impracticable. Keika. Recent finisher de Transcat. Ja en porta dos aquí a la Transpyr. Si demà acaba arribarà a Sanse segur. I a més jo ho veuré. Fort com un roure. Especialista en moments, Mad. El juvenil però no per això menys entès en això de les bicis i de les tecnologies i les xarxes socials de tot tipus. Avesat a internet i productor de cinema i amb tendinitis a tot arreu. Capità Josep. El més fort de tots, qui més lluita sense defallir. Qui menja més enciam i qui s’entesta en trobar nectarines verdes quan les bones són les madures i a més utilitza la “lavandería” de l´hotel. Jancas o Refleks. L’atleta que sap regular l’esforç. Qui posa vaselina amb pinzell de pintor i carn d’ olla. Li encanta la moda compressiva com als teutons i els aussies. El noi del ferro. Ismael Sola. Qui encara viu del passat en la seva època de triatleta afeccionat i ficat a escriptor de cròniques diverses.

transpyr pirineo BTT MTB

Tots 7 en una etapa duríssima. De fet no n´hi ha cap de fácil quan es ve a la Transpyr. Avui gairebé al començar hem engegat per un port asfaltat amb uns pendents de més de dos dígits. Port duríssim i només començar. Del ciment hem passat a la pista però amb idèntica pendent. Baixada brutal fins a Pardines per passar pel Trull de l’ Agolet i més tard a Ribes. Dàtils, plàtan deshidratat amb vainilla, nectarines i gominoles de cargol. Aigua i enfilem cap a Campelles. Segon port del dia. No tant pendent però interminable. En comptes de pujar per Toses seguim per l’ altra banda de la vall fins arribar al lloc dels renecs. Prat verd però incomodíssim. Tram d’ enllaç entre vessants per camins de vaques plens de fang. Toca arrossegar la bici. Tres belgues se la pengen al coll. Iniciem l’ ascens. Cada cop més fang. No han passat vaques però sí un centenar de ciclistes. Una prova de foc per a la paciència. Al Nickys se li acaba a la meitat i crida com un descosit. Acabem-ho ja que aquest tram és insuportable. Coronem. Seiem a la gespa i respirem fons. Toca baixar entre toros fins accedir a l’ asfalt. La Molina és a tocar. La carretera es fa llarga. El Jan ha après que asfalt en anglès es diu tarmac. Baixem a l’ estació d’ esquí. Avui no hi ha neu. Una mica abans restes de calamarsa. Food station number two. Ens encanta el briefing en anglès. Macarrons de l’ avia amb tomàquet i formatge. Ja pensem en la trialera de baixada. Foto en un basalt de fang. Avui fins i tot costa baixar. Quan creiem que tenim el desnivell fet i és veritat no reparem que hem de creuar tota la Cerdanya. El Capi i jo gaudim de la companyia de l’únic equip femení. Dues italianes piu belas. Els hi salvem la vida quan se’ls xucla la cadena. No porten ni oglio. Arribem amb elles seguint el track entre Prats i Sansor fins a Martinet. Ja només queden 30 però el sol apreta. Ja podria caure un xàfec avui. Passem basalts per un tub. Anem arran de riu per on fan un canal Segarra Garrigues però cada pujada es fa llarga. Quan arribem a l’ asfalt marquen 15 a la Seu però ens desviem pel Segre. Fem un bucle per tornar a l’ asfalt. El Capi i jo lluitem a relleus i no ens movem fins que arriba un grup per darrera al qual ens enganxem. Pista de sorra i per fi second stage al sac. Són les 17h i ja tenim la segona. Ja la segona, només la segona.

Hotel Nice, dutxa crema del tigre i sopar al pavelló. L’ etapa de demà té tres ports. Es respira neguit i por. Cal encomanar confiança. Ja anem justos de forces i ànims. Veurem com surt però segur que passarem el tall de les 16:30. Així ho farem i des de Pont de Suert estarem per explicar-ho.

Crònica by Ironman.

Vídeo by Mad:

Web oficial Transpyr: http://www.transpyr.com

Publicat a Crònica

Crònica Transpyr Etapa 1: Roses – Camprodon (120kms i 2500md+)

TRANSPYR 2014 COAST TO COAST ADVENTURE

Pròleg


DIA 0.- Roses-Alt Empordà CIUTADELLA. Check in

Després de quasi bé 8 mesos, el dia 29 de juny arriba. Tota una setmana per organitzar l’ equipatge sense que se t’oblidi res. La tècnica de l’ escampall prolifera entre els participants. Al final som 7. 7 avinguts ciclistes i amics.

Roses ens rep amb el seu vent de garbí. Aixeca la sorra de la platja i torça branques i palmeres. Al passeig davant de la ciutadella un reguitzell de carpes de moltes marques ens fan adonar que s’organitza una de grossa. Ens passem per l’ oficina de turisme i ens acreditem. Tràmits sense incidències i ens amaguem a l´hotel Monterrey on l’imserso holandès celebra una festa. Bosses, equipatge,bicis, remolc… habitació 107, 106 i 114.

A les 20:30 pasta party en un magnífic entorn protegit per muralles. L’esdeveniment s’ ho val. Nosaltres també.  Es respira una barreja de nerviosisme i neguit. 300 participants de 24 països diferents. El briefing s´assembla al festival d´eurovisió.

Ja està, ja ho tenim. Arribar fins aquí no ha estat fácil per ningú de nosaltres. Toca fer el traspàs de bosses i sobretot descansar per l’ endemà. Esmorzar a les 6, control de material a les 7.15 i sortida a les 8.


DAY 1.- STAGE ROSES-CAMPRODON 120kms i 2500md+

Qks.cat transpyr roses

Tots de taronja. Barreges de bicis foranies i ambient internacional. Cel descobert temperatura perfecte. Sembla que potser es taparà. Tram cronometrat a partir del primer avituallament al km 30, aquesta no és la nostra guerra.

Creuem l’Empordanet i les seves planes a ritmes alts sense voler-ho. Sembla que estiguem a Monegros. Traguem pols i rodem en grup. Estem tots al control 1 i continuem sabent que la jornada és llarga. Ara ja començarem a pujar entre boscos àrids víctimes d’incendis passats. En alguns trams les pedres sobresurten i la bici tremola. En una baixada pronunciada primera incidencia. L´scott del Capi ha punxat del darrera. Toca desfer el grup. Gastem un parell d’ampolles de gas però reparem. Proper objectiu el 60. Costa arribar-hi. Barrejem trams de pista amb corriols, i zones d’ asfalt i ciment. El plat de pasta del control 2 ens cau a la perfecció però estem només a la meitat. L´horitzó comença a enfosquir-se.

Se succeeixen parelles amb iidèntiques indumentàries mentre es barregen llenguatges babèlics. Arribar a Oix al 90 abans del tall serà la propera empresa. Allà ens espera la llesca amb cacau i avellana però toca continuar en pujada mentre els trons es van sentint de lluny. Aviat hem de parar a tapar-nos mentre pugem. Un cop suats cau la primera tromba. El so ensordidor de l’aigua caient a litres ens deixa totalment mullats. Aleshores els corriols esdevenen impracticables mentre intentem mantenir-nos a sobre de les rodes esquivant relliscoses pedres i arrels. En un dels corriols estrets segona inoportuna punxada. Per davant van els catorzes després els vint-i-tresos i els últims els trenta-quatres. Km 100 una frontera del btt i pica cap amunt. La pluja ens deixa una treva però aviat tornarà a remullar-nos. Ja anem pensant en Camprodon. Deixem enrere l´Alta Garrotxa. Toca coronar per pista per accedir per carretera i a St Pau rebolcar-nos novament entre el fang. La pluja ens neteja. Ja pensem en l’ etapa següent però seguim rodant pel carrilet. Ja es respira a meta. Aviat creuarem el segon pont romànic de la jornada i veurem les mateixes carpes que ara s´han traslladat al Ripollès. Fotografia de rigor i just a la llera del riu final de la primera jornada.

Tots set, salvem el primer dels reptes. Cada etapa és un objectiu en sí mateix però veiem la Transpyr com un tot. Avui l´hem partit en quatre. Toca fer bocins sinó volem ennuegar-nos. Bicis al pavelló al servei mecànic per posar-les a punt, dutxa a l´Hotel Camprodon, coca de vidre i briefing per anar pensant en l estratègia de l´endemà.

Des del saló de l´hotel centenari, mentre aixequem la tassa de cafè, primera crònica d’ aquesta gran aventura que només acaba de començar. Demà més però no millor perquè és impossible.

Crònica by Ironman

Vídeo by Mad:

Web oficial Transpyr: http://www.transpyr.com

Publicat a Crònica

Objetivo Transpyr en BTT

Ya estamos de lleno en la última semana previa a Transpyr Travesía dos Mares 2014. Una de las mayores aventuras en btt que se pueden disputar en el calendario del ciclismo de montaña catalán y europeo. 785 kms que separan la bahía de Roses y el puerto de Hondarribia. 18.250m. D+ para unir el Mediterráneo con el Cantábrico a realizar en 7 jornadas seguidas de pedaleo continuo.

mapa transpyr pirineo

No cabe duda que es el mayor desafío al que me habré enfrentado hasta el momento. 7 etapas con su esfuerzo y su descanso. Con su cansancio y su recuperación. Con sus puertos empinados y sus trialeras de bajada. En definitiva muchas horas encima de la bici salvando todo tipo de obstáculo y viviendo un sinfín de sensaciones.

IMG_2168

El camino para llegar hasta aquí ha sido largo. Quedan atrás muchos meses de preparación, de entrenos, de sesiones distintas para llegar en el mejor estado de forma posible a esta semana. Ha habido competiciones, jornadas duras, horas largas de frío, lluvia, barro…. Con el único deseo de poder llegar a la línea de salida de Roses. Otra cosa será alcanzar la línea de meta.

IMG_1332

Llegar al inicio ya es un primer objetivo conseguido y que no es fácil en sí mismo. Sobrevivir a los preparativos no es tarea baladí. Una semana en bici por el Pirineo no está exenta de un sinfín de previsiones y a su vez de imprevistos. Llegar a controlar toda esa incertidumbre convierte esta semana en decisiva.

niner barro mud btt bicicleta

Tengo ya el sofá del estudio lleno de material diverso. Todo escampado para visualizar que no me dejo nada. Por un lado el material obligatorio, por otro el habitual, además el recomendado, también la suplementación. Y si eso no fuera poco, la bici tiene que estar en perfecto estado de revista, como si acabara de salir del almacén del distribuidor. Cambio de pastillas, mejor las refrigeradas que las otras. Viendo el flanco del neumático trasero, mejor acudir a nuevas gamas con mayor refuerzo. Y la transmisión, tratar que vaya fina y limpiar hasta los últimos rincones de cada pieza. Y engrasar, evitar que haya ninguna fricción que conlleve el mínimo molesto sonido.

IMG_0390

Dejando a un lado todo el componente logístico que lo hay y a raudales. Centrándome en lo que atañe al capítulo meramente deportivo, aquel en el que siempre nos fijamos y que obviamente tenemos en cuenta para afrontar un reto como el que nos ocupa, tengo que admitir que llego a este momento en el mejor estado de forma que podía esperar y con las mejores sensaciones que podía tener. Este es un análisis particular de cada uno. Cada uno sabe si ha hecho todo lo posible, todo lo que estaba en sus manos para afrontar con garantías este gigante disfrazado de molino de viento. Yo creo haber hecho todo lo posible. No sé si podría haber hecho más o si podría haber hecho mejor. Sea como fuere me embarco con la mochila llena de horas de trabajo encima de mi Spe. Los últimos test atestiguan agilidad en el pedaleo, buena cadencia, pulsaciones bajas y fuerza muscular. No sé si suficiente todo ello pero sí con lo que cuento ante la línea de salida. Y es que me cuesta encontrar algún resquicio de tiempo más que poder haber empleado en mi empeño por llegar aquí y ahora, o sea que nada se puede exigir al que todo lo ha intentado, quien hace todo lo que puede, no puede hacer más.

P1020602

Así estamos, deshojando la margarita. Acabando de convivir con esas horas de incertidumbre y con la mirada puesta en ese despertar en la bahía de Roses camino de Camprodón.

Ironman

Publicat a Crònica

Club Ciclista Terrassenc QKs de Llum (QKs.cat) a la Transpyr 2014

Entre els dies 29 de juny i 5 de juliol, 7 terrassencs aficionats a la bici de muntanya i pertanyents al club ciclista Qks.cat participaran a la TRANSPYR 2014.
Una prova de 7 etapes creuant els Pirineus des de Roses a Hondarribia unint el Mediterrani amb el Cantàbric i els seus 785kms i més de 18000 metres de desnivell positiu.

J. Quintana, E. Domenech, J. Saperas, X. Navarro, J. Castelló, J. Rodríguez i I.Sola, s’enfrontaran tots junts a un repte únic a l’ alçada d’ una de les proves més dures i a la vegada més interessants del calendari de curses de ciclisme de muntanya del calendari català i europeu.

El club ciclista QKs de Llum (QKs.cat) que tot just ha celebrat el seu desè aniversari va néixer amb la vocació de compartir el ciclisme de muntanya sobretot en la seva modalitat nocturna. Tots els dimarts i dijous nit es reuneixen per gaudir de l’ entorn de Terrassa entre boscos i corriols. Ciclistes de totes les edats, condicions i professions, units per la passió per la bicicleta.

Aquest és el segon any que organitzen la prova de bici de muntanya en el marc del Torneig de Hockey Solidari que tot just fa uns dies que s’ ha celebrat i ha tingut un èxit i una resposta molt bona per part dels afeccionats terrassencs.
Més de 700 kms, en 7 etapes, 7 amics, en un marc incomparable com els Pirineus. Podeu seguir la nostra aventura Transpyr 2014 a través dels nostres perfils oficials a les xarxes socials de facebook i twitter (@QKsCat).

logo transpyr 2014

mapa transpyr pirineoEtapas transpyr roses hondaribia

Publicat a Comunicat

Volta al Parc

Avui, després de saturar el whatsapp de les Qks transpyrianes en una competició per veure qui anava a fer la Portals i qui sortia més d’hora, Isma i Putxi sortim a les 7 fent prèvia i ens trobem amb la tropa a la Bolera. Capi, Keika, Cannondale, Antinick, Lidl, Mad, Nicky, Ironman, Putxi enfilem per fer la volta al Parc en direcció inversa al rellotge. Bon ritme, millor companyia, camins i senders xulos, temperatura fresca, esmorzar a la piscina privada, cafè que no hem fet, pujades, el Capi estripant davant, senders tècnics inacabables, i un entrenament de fons molt considerable.  Una jornada rodona. Us deixo algunes fotos que he fet.

IMG-20140209-01287 IMG-20140209-01289 Mura-20140209-01291 Mura-20140209-01292 Mura-20140209-01293 Mura-20140209-01295 Mura-20140209-01297 Mura-20140209-01299 Sant Llorenç Savall-20140209-01288

Publicat a Crònica

Sortida dominical d’ “estreno”

Sortida dominical d’entreno i d’estreno de la 29er de l’Antinick que crec que per fi ha trobat una bici de la seva mida.  A la BP el tiet orgullós amb guants nous del Lidl i les mateixes ganes de sempre, de pedalar i de treballar també, despotriquem una mica de l’oligarquia malgastadora que s’ha quedat part dels calés que fa uns anys circulaven. També hi són l’Skoda que ja es devia haver endrapat algun bistec aquest matí per esmorzar, doncs anava amb energia, i l’Oriol Raduà que ens acompanyarà.  Pugem a la Bolera on trobem Lopes, Capità i una Spark 29er muntada per l’Antinick, una muntura d’estreno impecable!  Tiet i Skoda van per la seva banda amb el Canyi, els demés pugem riera amunt sense un líder ferm. Es decideix per democràcia dictatorial pujar per la trialera de la Barata i anar a provar la Canal del Solitari, però falta esperit aventurer i acabem fent la Canal del “email”, i enxufats cap a les Boades, Les Cases i les Fonts de Rellinars on esmorzem. Tornada per la casa de l’Obac, alguns segueixen més amunt i d’altres que hem d’arribar a casa d’hora tornem pels Caus cap a casa.  Sortida calorosa, d’enstreno i bon ritme que permet confirmar que les 29er estan aquí per quedar-se i les 26er potser també, i que la discussió entre formats de roda és una forma de parlar d’alguna cosa, com qui parla del temps! Apa, us deixo algunes fotos!

 

IMGP3500 IMGP3498 IMGP3497 IMGP3494 IMGP3493 IMGP3491 IMGP3490 IMGP3489 IMGP3488 IMGP3487

Publicat a Crònica