M360 La Volta Hivernal al Matagalls

Època d’encostipats, de dies curts, arbres pelats, freds intensos y de quedar-se a casa calentonets !  Això seria el més normal si no fóssim nosaltres. Nosaltres preferim aprofitar per pedalar tot el dia durant aquesta època. Fer-ho a l’hivern és molt menys cansat perquè els dies són més curts. Pedalar tot el dia a l’estiu és molt més dur, són moltes més hores, has de posar-te crema del sol, sues com un porc i tens problemes a trobar prou aigua per hidratar-te suficientment, i a més els boscos estan plèns de ciclistes. Nosaltres preferim la nit i quan sortim de dia, que sigui hivern.  Per fer honor a les nostres conviccions vam decidir anar a fer la Montseny 360 el 8 de gener.  Seva a -3ºC, les 7:55 i el dia ja despunta.  Sortim tapats fins les celles perquè, això si, al matí a l’hivern fa un fred que pela.

img-20170108-wa0005

img-20170108-wa0031

Pistes de pujada amb algun corriolet en el camí que mena cap a Collformic. Mica a mica anem agafant el ritme i escalfant el cos. La part final transcorre per una fageda molt bonica. Arribem al Pla de la Calma sense despentinar-nos (bàsicament perquè tenim el cabell comprimit amb buffs i cascs), pista llisa, fàcil, massa si no fós perquè les vistes al.lucinants ho compensen. Més pista per baixar al poble del Montseny  on anem a enfilar la vall que ens portarà cap a Sant Marçal, on tots els camins sembla que hi van….  Portem Kms pujant per pista, rampes inacabables, de cop i volta el track fa una cosa extranya i s’endinsa a la fageda per un corriol que després de tanta pista ens sembla un precipici impossible. No ho és, el seguim i arribem a un camping i a una pista que ens remuntarà a Sant Marçal per l’altra vessant. Ens aturem a menjar al costat del camí on trobem uns ratjos de sol que ens escalfaran, peus, mans, pateixen el fred inevitablement. Entrepans i per postre  pà de figa, que fa miracles pel què és, per l’anís que porta i pel què representa.  Seguim amunt i finalment arribem a Sant Marçal,….tants quilòmetres enyorant-lo i ara ja hi som, necessitarem un nou objectiu a partir d’ara. Omplim els càntirs a la preciosa font i anem al restaurant a fer unes Coca Coles i cafès on quedem gratament astorats per la bona recepció que tenim doncs sembla que som els únics hostes. Els glaçons són polimòrfics i de mides diferents, doncs vénen directament de la font del jardí……un altre avantatge de fer les rutes a l’hivern….. Rehidratats i estimulats ens disposem a seguir la ruta cap a Viladrau. Baixada per la fageda, pujada, baixada, sembla una muntanya russa.  No m’extranya que s’hi embotelli tanta aigua en aquesta part del món, hi baixa aigua per tot arreu,…. allà on no està gelada evidentment. El Montseny són muntanyes curioses, tant bon punt estàs pedalant per una avetosa, com passes a un alzinar o a una roureda, fagedes,….l’orientació és extremadament fàcil. Cara nord: caducifolis, cara sud: alzinars, no cal ni mirar el sol. Això si la natura és espectacular, bonica, en alguns casos etèrea i molt inspiradora, sobradament captivadora.

img-20170108-wa0009

img-20170108-wa0026

img-20170108-wa0020

img-20170108-wa0023

20170108_145152

Alguns problemes amb el track ens fan pensar que el que el va dibuixar no s’hi va esmerar gaire,…..És lutípic,….algú diu a la dreta, ens mirem el track i efectivament sembla a la dreta,…però uns metres més avall, pipipipipip, el Garmin es queixa,…ostres era a l’esquerra,..així infinites vegades. Després de voltar molt per les fagedes de la cara nord del Matagalls i per les seves fonts arribem a un lloc històric i emblemàtic, Can Sala, la casa pairal d’en Serrallonga. Val a dir que una casa així en aquella època era de pagesos pobres, però avui dia és una masia que a molts ens agradaria tenir i que ben pocs poden…..el món ha canviat una mica en algunes coses però un Joan Sala (o alguns) avui dia no aniria malament. Can Sala està enmig d’un bosc, no sé on, perquè vam poder comprovar que hi ha un magnetisme extrany que desorienta fins i tot els GPS, ens vam perdre 3 o 4 vegades buscant el track, imagineu-vos com devien patir els que buscaven en Serrallonga sense cap aparell més que les narius dels gossos. Les hores van caient i el sol cada cop és més baix, tornem a notar el fred.  Les bateries estan al mínim, els Garmin ja fa estona que s’han quedat sense fluid elèctric,  ja no tenim esma ni de suar, i els Kms passen tant lentament que ens preguntem si els aparells que portem realment funcionen.  Falten 10 Km per arribar, n’hem fet com a mínim 5, i encara en falten 9. ( 10-5 =9)  No feu mai cas de les matemàtiques perquè no funcionen. Hauria estat interessant que a l’escola ens haguéssin ensenyat que la matemàtica és una ciència teòrica però que la realitat humana funciona amb una lògica completament diferent, de fet a la vida la lògica hi és absent:   2+2 poden donar qualsevol resultats menys 4.  Sort que la física quàntica està darrerament posant-hi ordre i demostrant que qualsevol resultat és possible i a la mateixa vegada!  Aquests darrers 10 Km es fan eterns perquè no són 10, en són més. Anem relaxats perquè no haurem d’encendre el llum, el sol ens il.luminarà fins el final.  Baixem cap a Seva per uns corriols deliciosos, enfangats i relliscosos i arribem contents. Aquests darrers senders posen la cirereta a una ruta dura (78 Km – 2880 m D+),  molt interessant, ben dissenyada, mal dibuixada, en un paratge excepcional, i amb una companyia de luxe!!

Publicat a Crònica Clàssica

Nokturn Kronic de Dymarts

Això és un intent de recuperar les cròniques originals dels dimarts a la nit…espero que no ens hi fem mal!  Com veieu al títol no he fet servir accents diacrítics però crec que s’entén oi??

Fot un fred que pela,….fins i tot el Matxete va amb màniga llarga. Ruta clàssica fins a la Bolera on rekullim el Refleks i el Capi, la coneixem tant que anem amb pilot automàtic i aprofitem per posar-nos al dia dels eventus de la setmana, destacant en portada la reaparició exitosa del Keika en el món de l’stick, i en segona plana que la Donadel Trump guanyarà les eleccions i que tenim ganes de fer la 6000, 600, la del mig, la del Presi,….kullons que ningú es posa d’acord amb el nom, però que és un precipici convertit a trialera.

Mana el Lapi i no anem al Sanatori, li passa alguna cosa,…..caldrà investigar. Pugem per les Pedritxes en direcció a la Torrota on és evident que no arribarem sense avorrir-nos de tanta pista. L’E-Matxete ens acompanya estil gos pastor, endavant, endarrere,…té watts de sobres des de que menja electricitat…aquest moviment perpetu dins del grupu li permet copsar la intranquilitat de la majoria de que anem tard.  I a crit de “JAU” ens obliga a retallar per pujar al Turó de les Pedritxes on hi ha una baixada estil precipici que només el Refleks decideix afrontar sobre la bici i amb èxit rotund. A dalt la visió de Matadepera ens abdueix i activa el fotògraf que tots tenim dins, vinga fotos, i fotos, d’esquena, girat, tombat,…..ni s’adonen els jugadors d’Hoquei de sota que són l’objectiu,….ni nosaltres que els més pintorescus no són precisament ells.

El bosc és un lloc xulo però té un problema,…hi ha arbres per tot arreu, …i no hi ha manera d’anar recte i esquivar-los a tots. El Matxete prova de tallar una branca amb el casc en plena marxa i acaba al terra,….massa gruixuda per aquest casc que porta…..Sanitariu, Presi (alies Qka d’Ort) i Lapi ens esperen dalt la diagonal i confirmen que no tenim temps de fer l’ós, ni la 600 ni la 6000 ni cap, i que cagant llets avall, aquest moment m’agrada.  Una delicia,….flow, pedres, arrels, i més flow,…..ara en diuen així dels moments abans de l’orgasme,….el Lluís continua demostrant que les 26 van de conya i que és més important el genet que el cavall, el llançador que la javalina, i el pepino que la figa,….o no això últim va al revés, ….quin liu de món…no hi ha cap norma que valgui per tot.

Més corriols, arbres, arrels i pedres i fem content al Lapi passant pel Sanatori,…com una exhalació direcció al Xumi on el què hi passa no és public.  Tot aquest rotllo perquè volia publicar les fotos,…..si voleu mireu-les directament ,…apa aquí les teniu:

Per cert, i de bon rotllu algun dia podriem anar a algun altre lloc,…no sé,…és una idea,….no hi ha alguna Bolera a algun altre cantó que ens permeti fer una ruta diferent? …………apa a l’estil Trump que sembla que triomfa!

20161108_222057

20161108_222106

20161108_220942

Publicat a Crònica

2a Volta QKista al Cap de Creus des de Cadaqués

Cadaqués bicicleta BTT QKs de LLum

5:30 am, sona el despertador, es fosc i els carrers encara no estan posats, al punt de trobada carreguem bicis al cotxe i en marxa. Les discoteques encara estan obertes, com anem tard decidim no parar a fer un “gintronic”. Enfilem AP-7 a tot gas sense trànsit, les bicis aguanten bé al porta-bicis del sostre, augmentem velocitat de creuer. Passats Girona com anàvem tant “encigalats”, casi ens passem la sortida de Figueres-Roses, aconseguim reduir la marxa i sortim per la illeta pintada en el darrer moment! Autovia fins roses amb deu mil rotondes, atrapem al nou Subaru blanc que havia sortit puntual i enfilem junts la carretera de corbes travessant el Pení i baixada a Cadaqués. 8:15 bon dia, “handshakes” i sortim del pavelló esportiu de Cadaqués en direcció Port Lligat. Parem uns segons a fer fotos espectaculars de la sortida del sol pel mar.

Port LLigat sortida del sol Cadaqués Cap de Creus

Port LLigat sortida del sol Cadaqués Cap de Creus

Creuem la cala de Port Lligat, la Casa del Dalí i entrada triomfal arran de mar al idíl·lic poble de Cadaqués que comença a despertar. Paradeta de rigor al bar del Casino per evacuar, fer un cafè ràpid i comença el primer port del dia pel mític sender de la mediterrània GR-92.

Poble de Cadaqués Cap de Creus QKs de llum

QKs de Llum Casino Cadaqués Cap de Creus

Pedalant pedalant pista amunt, arribem al Puig d’en Manyana, reagrupem i trialera molt divertida de baixada 100% ciclable. Continuem fins Cala Jóncols i contemplem el meravellós paisatge. Alguns comenten que el GPS els hi marca -2m i aprofiten per re-calibrar-lo.

Cala Jóncols Cap de Creus QKs.cat

BTT Bicicleta ruta cala Joncols Cap de Creus Roses

QKs de llum BTT Bicicleta ruta cala Joncols Cap de Creus Roses

Per evitar la pista avorrida que puja directa fins el Pení, els bikers locals de la zona ens porten per una ruta alternativa, el primer tram és pujada per pista fins la cruïlla on abans hem baixat la primera trialera de pedres. El últim tram de la pista des de la font de la Regullosa fins la cruïlla, sembla que sigui pla però encara continua pujant una mica, curiosa sensació. Reculem un tros de GR-92 i a mà esquerra enfilem corriol de pujada. La pluja del dia anterior i la humitat de la nit fa que el terreny estigui relliscós. Hi han algunes pedres esglaonades que costa pujar-les, només alguns bikers PRO i experimentats aconsegueixen superar-les amb èxit sense baixar de la bici. Coronem el Puig de sa Cruïlla i continuem pel corriol que  planeja creuant transversalment la muntanya. Arribem a el Pení i el paisatge es torna blanc tot emboirat, visibilitat molt reduïda. No podem repetir les fotos de paisatge que vam fer la primera edició de la volta QKista 2011

Boira el Pení Cap de Creus bicicleta BTT

Travessem carretera asfaltada del Pení i ens endinsem per un corriol secret molt divertit i amb molt de “flow” dins un bosc ple de pins mediterranis. Gaudim amb els baixa i puja del corriol, creuem riuet, continuem amb la rialla d’orella a orella, satisfacció total! Apareixem al Coll de Perafita  on creuem carretera i seguim per pista fins el Port de la Selva. Entrem al poble a les 11h passades i els francesos (amb Peugeot dièsels) ja estan dinant… Ens aturem a esmorzar en una terrassa del centre del poble. La mestressa ens diu que no sap si té pa per tots i ens diu que l’entrepà haurà de ser mini. Serveix begudes i al poc temps apareix amb uns entrepans de mida considerable que ens fa canviar el concepte d’entrepà mini… Surt el sol, busquem l’escalfor però ens adonem que estem a la única taula que toca la ombra… Coses que només passen els dies núvol.

QKs de llum a Port de la Selva Cap de Creus BTT bicicleta

Amb la panxa plena encarem carrer amunt en direcció la Punta de la Creu, a la banda esquerra el mar i a la dreta xalets segones residències de gent amb classe. Sortim del Port de la Selva  i Sanitariu detecta sorollet anòmal a la seva bici. Parem, mirem i trobem que el cargol del basculant s’estava sortint! Les trialeres exigents de pedres havien passat factura! Clau allen en mà, cargolem  bé i seguim amunt sense el soroll per la pista GR-11.

Port de la Selva Cap de Creus BTT bicicleta

Arribem al Mas Vell i ens desviem per un camí a la dreta que es converteix en corriol. Passem per davant d’una antiga mina de ferro, el guia local ens fa “briefing”, aixequem una pedra i comprovem que pesa més perquè està carregada de ferro. Continuem pel corriol pujant per una trialera que fem al límit de pulsacions i re-agrupem dalt metre aprofitem per agafar oxigenar pulmons. Som dalt i només queda baixar, ens motivem! Màxima concentració i comencem el descens per la trialera de pedres que baixa a Cadaqués per la banda de la muntanya. Miraculosament ningú punxa ni talla coberta amb les nombroses roques amb cantells tallants!

GR-92 baixada a Cadaqués bicicleta BTT QKs de LLum

Entrem al poble per la part superior, foto de rigor amb el poble i el mar de fons i una dona amb una scooter lila a joc amb la nova cremallera de l’armilla paravent negre del Nicky, ens sorprèn a tots agafant el revolt de pujada per la part més exterior!

Cadaqués bicicleta BTT QKs de LLum

Arribem al punt d’inici amb un registre de 56km i 1.500m de desnivell acumulat positiu. Guardem bicis, ens dutxem i fem birra al centre del poble davant del mar mentre ens preparen els musclos i la paella. Xerra que te xerra re-afermem que tots ens ho hem passat d’allò més bé i la ruta (2a volta Qkista al cap de creus) ha sigut tot un èxit. Un a un felicitem als bikers locals per l’excel·lent organització de tot plegat.

Paella Cadaqués Cap de Creus QKs de LLum QKs.cat

Mentre dinem es comenta que fa uns anys van venir uns empresaris interessats en fer una rèplica del meravellós poble de Cadaqués. Segons publicació del Diari de Girona l’estiu de 2012 sembla ser que es tracta d’un complex d’alt-standing a la costa de Xina enfocat a gent de classe alta. La rèplica xinesa de Cadaqués a dia d’avui ja és una realitat a la localitat Xinesa de Zhangzhou. A la pàgina oficial del complex “Maillen Health Resort” ja s’hi pot fer reserva d’allotjament (preu a partir de 150€/nit)…

Cadaqués Xina Zhangzhou Maillen Health Resort

Cadaqués Xina Zhangzhou Maillen Health Resort

Cadaqués Xina Zhangzhou Maillen Health Resort

Cadaqués Xina Zhangzhou Maillen Health Resort

Cadaqués Xina Zhangzhou Maillen Health Resort

Acabem de dinar, recollim a la pastisseria La Mallorquina els tradicionals taps de Cadaqués que hem encarregat al matí, creuem la riera inundada i cap a casa! Corbes, rotondes infinites i AP-7. Abans del peatge de La Roca una mica de cua, entrem pel carril de l’esquerra i ens adonem que hi ha unes lones que no permeten passar amb el porta-bicis del sostre! Creuem en diagonal arriscadament tots els carrils fins arribar al extrem de la dreta on passen els camions i hi ha més alçada.  Arribem a Terrassa “home sweet home” i alguns comenten que dimarts no sortiran en bici perquè últimament han sortit massa. Cadascú ho interpreta a la seva manera… Altres optimistes confien en tenir el sopar a punt a taula i ja imaginen el somriure dels familiars mentre els sorprenen amb el regalet dolç en forma de taps de Cadaqués. I catacric-catacrac, el conte s’ha acabat. Signat per Mad.

innundacions cadaqués cap de creus

Taps dolços de Cadaqués Pastisseria La Mallorquina

Publicat a Crònica

Vídeo-Crònica Tracks d’Ordesa

Vídeo crònica Tracks Ordesa Etapa 1: Jaca-Biescas-Broto (97km 3500m D+)

Vídeo crònica Tracks Ordesa Etapa 2: Broto – Fiscal (80km 2400m D+):

Vídeo crònica Tracks Ordesa Etapa 3: Fiscal – Jaca (72km 2000m D+):

Publicat a Crònica

Premis QKs Concili Tardor 2015

Premits QKS Concili 13N2015

Entregats pel molt Honorable Sr. Presi:

En tota Penya ciclista hi ha d’haver algú, almenys un, que li agradi anar molt en bici. És l’ únic que això del ciclisme li ve per herència tot i que ja de petit apuntava maneres movent-se per l’ ampolla jugant de quatre o de cinc. Quines condicions, quina força, quin canell des de la línia dels sis metres. La veritat és que tot i haver estat escollit en segona ronda del draft terrassenc, ha acabat recorrent-se tots els pavellons inhòspits de la ciutat com a veterà de l’ esport de la cistella. Apostrofant com diria l’ altre.

Des de que té nòvia que ha canviat els cotons per les licres. A tots ens fa certa il·lusió viure en directe aquest idil·li, aquest amor a primera vista, aquest enllaç romàntic que just es va maquinar en una sortida pujant cap a Can Torres. És com si veiéssim en directe un capítol de Cites a Tv3.

Una altra de les seves aficions. A ell no li van ni spotifys ni ‘satélite digital’ … ell és de cartellera de televisió de tota la vida. Tot analògic, fins i tot res de diaris digitals. Arreplega sempre diaris de terrassa de dies anteriors que després recicla per baixar Estenalles.

És tot un honor per mi entregar aquest premi al més prim i lleuger de tots, al topògraf del territori català, al gps dels mapes fets a mà, a un ciclista fet a sí mateix, a tot un ciclista de Penya, gràcies per compartir amb els demés tantes hores de ciclisme, de l’ antic i del nou, esperem que ens convidis a tots al Casament, faltaria més: Saperas-Nicky’s.

És tradició que en qualsevol cursa, tour, giro o volta, s’ entregui un mallot que acrediti qui va el primer de la general, qui és el líder de la muntanya, el campió de la regularitat … doncs aquí a les Qks no podíem ser menys. A les colles es premia al qui fa més sortides,el que fa més kilòmetres,  al qui no falla mai, i potser no tant a qui arriba abans o qui va més ràpid o qui puja amb més força o fa un tram a zero.

Però és de justícia fer un reconeixement a algú que sempre va un punt o dos per sobre damunt de la bicicleta. Aquell qui a cada sortida s’ esforça i s’ entrega. I no tant per guanyar res o per arribar abans i ser el primer, sinó perquè ell entén la bicicleta com això, com esforç, com lluita, amb la passió del qui és ciclista des de petit. Diuen que els nens vénen de Paris, ell també, però dels Cicles París. Ell ha frenat  amb cantilever, s’ ha pujat a sobre del titani, i del ferro colat. No es ven les bicis velles. Les conserva. Quan hi puja es trasllada als anys 90 quan practicava un esport minoritari que no és el que és avui. Perquè és un autèntic ciclista, llegeix llibres de ciclisme, se’n sap la història. Ha voltat per Europa fent ciclisme del bo. Desde Marmottes pels Alps a Holanda o recentment Bèlgica. En fi, un ciclista català de totes totes que com llegendes de la bici, com Purito, Flecha, Espartac o Pulidor, ell també té el seu topònim. És tot un plaer i un honor fer entrega d’aquest mallot de la Volta a Catalunya signat per totes les Qks, a en Jordi Putxi.

Es un orgull i satisfacció per mi i un gran honor se l’encarregat de donar aquest premi molt especial. Estem parlant d’un personatge únic, ràpid llest i amb un humor molt fi i Intel.ligent. amb ell és impossible d’aborrir-te, es especialista en fer bromes una darrera l’altre I sempre intel-lignets. Amb la bici no es tan rapid, mes ben dit es lentot. S’ha de dir però, que per les poques vegades que surt, el nanu està fortot. Ho dona tot a cada sortida. Fa un any es va aprimar molt i ara té un tipillu embajable. Es el Cunyat que tots voldriem tenir, per donar alegría aquells dinars avorrits de família. Fa poc va passar de ser professor a Doctor, després de molt esforç i treball ara tenim un altre Doctor al club. El que mes li agrada es pedalar per camps, camps de totes menes, camps verds, camp sembrats, camps de baques, camps pledeties, camps, camps camps….sempre Camps, demano un frot aplaus pel CAMPS!!!!

Aquesta qks es de les grosses, i com a gros que és també es mereix un premit gros. Va aparèixer un bon dia a les 9 al taller, ara fa ben be uns  4 anys. Desde llavors s’ha fet un lloc al grupu. A diferencia dels altres premiats d’avui a ell li agrada ser dels últims, allò tancant el grup. Segurament es una forma de protegir-nos a tots. Un bon dia li va canviar la vida, quan un tecnòcrata de la bici li va parlar de l’eix de 20. Dit i fet, es va posar un eix de 20 i tot va canviar, va veure la llum. Fa un temps que s’està preparant una bici que fliparem tots, una SantaCruz de revista. Com que es tant gros menja molt, entrecots, grans entrepans, i mig pollastre a les 7 del matí tot just abans d’anar a la Roca de muntanyola.  Es especialista en fer tremolar les cames, quan el veuen mes d’una ja li tremolen. Es un mestre de l’ortografia catalana, si Pompeu Fabra resusités i llegís un watsap dels seus, es tornatia a morir a l’instant. Si hem de ser justos, ens hem d’aixecar i aplaudir tots el gran Skoda!!!

Keika & Ironman

Club ciclista sopar concicli Qks de llum QKs.cat tardor 2015

Vídeo by Putxi:

Publicat a Crònica

Tardor màgica!

Recuperem les cròniques de dimarts, després d’un dimarts pletòric. Un gran grup de Qks ens trobem al PSJ, Presi, Sanitariu, Nicky, Keika, Otpi, Lapi, Lidl, Lluís, i Putxi encarem la romeria per anar incorporant encara més gent al grupu, Matxete i Baríton al PCB i Lopes, Farell, Capi i Refleks a la BLR. Com que hi ha el Lapi, mana ell dirección Castellar, em sembla que ja sé on anirem,…..té l’espina clavada d’altres nits,…..Bona temperatura, no fa fred, l’aire humit i nèt ens permet sentir les olors de tardor del bosc i el terreny està d’un tou espectacular, també les arrels mullades ho fan més emocionant. Pujada per la Tartrana pel ciment a tot el què donem, sortir amb les Qks és un exercici d’explosivitat espectacular, pulsacions al límit, el meu motor no arrenca, arribo a dalt i tot just comença a petar una mica, cada dia costa més arrencar en fred i a la nit! Comencem a baixar per SFDR dirección la carena que baixa cap a Castellar. El sender és deliciós, amb una sinuositat perfecte tant en l’horitzontal com en la vertical, esquerra, dreta, ondulacions amunt i avall, apostoflant! Al final arribem a l’èxtasi però com tots els èxtasis solen durar massa poc, són efímers. Arribo a baix després de varis cops amb branques trencades però amb ganes de molt més sender!! Recuperem ràpidament alçada seguint el camí cap a la pedrera, el Matxete s’embala, accelera, el segueixo pensant, aquí no hi havia un reguerot molt gran? Efectivament se’l troba de cop, com sortit de dins del bosc, per sorpresa, un forat immens al mig del camí. L’encara pel mig, a sac, i quasi el supera però el neumàtic de davant marxa i la Santa Cruz a terra, i ell també. El llum sense suport però només xapa i pintura, de fet, ni això, és indestructible aquest noi,…..La tornada direcció MTDPR per sota del MNTRDN la fem amb tranquilitat. Arribem a CNBNDA i carretera i manta cap al Txumi que tenim set i gana! Sopar cancerígen a tope amb maxi frankfurts plèns de porqueries, però boníssims, i és que la vida s’ha de viure…..i el demés són tonteries. 00:00 acaba el dia amb bones sensacions, el nostre païs en camí de recuperar la seva llibertat, els frankfurts igual de bons que abans del comunicat de l’OMS, i nosaltres amb la panxa plena després d’una sortida humida espectacular. Què més es pot demanar?  Si, si ja ho sé, però per avui ja n’hi ha prou!

IMG-20151028-WA000 copia

Publicat a Crònica Clàssica

Vídeos Tracks del Pallars 2015

Vídeo Tracks Pallars Etapa 1: Rubió – Ribera de Cardós (79km 2500m D+):

 

Àlbum fotos Etapa 1


Vídeo Tracks Pallars Etapa 2: Ribera Cardós – Caregue (70km 3000m D+):

Àlbum fotos Etapa 2


Vídeo Tracks Pallars Etapa 3: Caregue – Sort (40km 1400m D+):

Àlbum fotos etapa 3

Clica aquí, si vols llegir la crònica!

Publicat a Crònica

Vídeos i Cròniques de la Transpyr’14

logo transpyr 2014

Crònica Transpyr Etapa 1: Roses – Camprodon (120kms i 2500md+)

Vídeo Transpyr Etapa 1

Fotos Transpyr Etapa 1


Crònica Transpyr Etapa 2: Camprodon – La Seu d’Urgell (114kms 2663md+)

Vídeo Transpyr Etapa 2

Fotos Transpyr Etapa 2


Crònica Transpyr Etapa 3: La Seu d’Urgell – El Pont de Suert (119kms i 3068m D+)

Vídeo Transpyr Etapa 3

Fotos Transpyr Etapa 3


Crònica Transpyr Etapa 4: El Pont de Suert – Aínsa (95kms 2650m D+)

Vídeo Transpyr Etapa 4

Fotos Transpyr Etapa 4


Crònica Transpyr Etapa 5: Aínsa – Jaca (96km 2150m D+)

Vídeo Transpyr Etapa 5

Fotos Transpyr Etapa 5


Crònica Transpyr Etapa 6: Jaca – Roncesvalles (135kms 2470m D+)

Vídeo Transpyr Etapa 6

Fotos Transpyr Etapa 6


Crònica Transpyr Etapa 7: Roncesvalles – Hondarribia (95kms i 2.098m D+)

Vídeo Transpyr Etapa 7

Fotos Transpyr Etapa 7

Publicat a Crònica Clàssica

La Tramun: Ein Traum!

Definicions prèvies:  (per entendre la crònica, o no)

Rígid:  biker amb bici rígida de 29″ obsessionat per acabar l’abans possible amb bici o sense, i fer esport aeròbic i anaeròbic. No tots els que porten bici rígida són rígids.

Endurero:  biker amb bici de 27,5″ de més de 140 mm de suspensió amb baggy shorts. Baixen fent saltets sobre la seva suspensió infinita com els cangurs.

Corriol:  camí estret per on només passa una bicicleta dreta. La segona passa tombada.

Fat Bike:  bici que ha menjat massa i té uns bons neumàtics a la cintura.

Tranco:  zona trialera amb un desnivell més fort de l’habitual que s’ha de baixar apretant i tirant el cul enrere per no fer un front-flip.

Front-Flip:  baixar de la bici amb el cap per davant i fent una tombarella. Els menys experts no arribem a fer la tombarella.  Se sol fer quan no hi ha alternativa possible.

Camel:  motxilla del gènere dels Dromedaris que permet portar aigua a l’esquena. No es fuma.

Llacets de Ca l’Enric:  boníssims!

Encara que sembli mentida després de tants anys practicant la bicicleta de muntanya aquest any hem descobert la cursa que s’adapta més al què ens agrada, una cursa que porta ja 17 edicions, l’obra d’un home obsessionat pels corriols, que a base de moure’s pel territori ha estat capaç de crear aquesta meravella que hauria de ser considerada Patrimoni de la Humanitat. I nosaltres no n’haviem sentit a parlar mai! Té nassos el tema! La web ho diu ben clar “Només Corriols”.

Diumenge, el despertador sona a les 4:30, On sóc? Ara m’haig de llevar? i ho faig voluntàriament? Primers moments d’estupor, de no entendre perquè el meu inconscient em mou a fer coses com aquesta. Han passat 20 minuts i surto cap a la Plaça del Progrés on em trobo el Lluís amb cara d’haver-se fet les mateixes preguntes. Ben aviat arriba el Range de la reina d’Anglaterra conduït pel Roger i copilotat pel Mad. Ens hi enfilem i anem camí de Salt, al costat de Girona.

Salt està mort, no hi ha ningú, arribem els segons a les inscripcions, carreguem la bici al camió, ens canviem i pugem a l’autocar escolar que ens durà a Hostalets de Bas, la Garrotxa, on començarà la ruta que ens portarà altre cop fins a Salt. A Hostalets hi ha molt biker, molta estelada, i moltes ganes de corriols. Hi ha cross countriers rígids, enduros de tija telescòpica i baggy shorts i fins i tot una fat bike que es pregunta si anirà bé la bici en aquest tipus de recorreguts. Fresqueta, tremolors i ganes de sortir acompanyen un temps assolellat amb alguns núvols prims que enteranyinen el sol però que fan intuïr que avui suarem.

QKs de LLum Tramun 2015 Girona Salt

Les 8:30, una veu diu “Haurem de donar la sortida, JAAA” i sortim com esperitats, ni 3,2,1, ni avisos previs, d’un moment a l’altre hem passat de la posició relax a la posició “on anem tant ràpid, qui ens persegueix?”. 1 Km d’asfalt i comença el primer corriol per camps i espais verds. D’aquí al primer tap només hi ha 10 segons. Caminem, pedalem quan podem amb paradinyes incloses per no posar peus a terra. Les parades ens permeten fer petar la xerrada amb els bikers participants, la majoria semblen bikers locals. Corriol de pujada amb alguna zona tècnica i alguns rígids que ja caminen, perquè sembla que els és igual caminar que pedalar,….en fi,…s’aparten i podem seguir pujant. Arribem a Coll d’Uria i agafem una pista que va en direcció la Salut i Condreu. Els 2 rígids que porto al davant de cop giren a la dreta pel mig de la fageda amunt, el pendent sembla de 45º, ni m’ho penso, jo al darrera. Primer semblava una drecera per tallar una corba però m’adono que la pista ja ha desaparegut i el corriol s’enfila recte amunt per la muntanya, els rígids ja caminen, aparteu-vos que vinc, aconsegueixo fer la pujada a zero, avançant a molts que van caminant i controlant les pulsacions, molt exigent però tant bonic!! En un trist ens plantem dalt la plana de la Salut. Espero al grupet i anem avançant per la pista fins passat la Salut on girem a l’esquerra i agafem un corriol preciós per una fageda, un semi singletrack on si et despistes baixes fins baix de tot. N’hi ha un que intenta pujar del bosc de baix arrossegant la bici, per un moment penso, d’on ve aquest ? Se n’ha anat avall en un error de càlcul. Molts caminen i alenteixen la marxa dels demés, però el sender és tant preciós com perillós i va flanquejant la fageda per sobre la carretera fins al Coll de Condreu. Primer avituallament: síndria, meló, llacets de Ca l’Enric, plàtan, Coca Cola, aigua,etc….

MTB biker caminant

Ens reagrupem i comencem el descens fins a Sant Feliu de Pallerols. Els corriols són de bici,….de vici vull dir, ràpids, lents, amb pedres, sense, graons de diferents dimensions. Em passa un endurero amb 27,5 la tija baixada i fent saltets, el segueixo i l’avanço quan surt recte a una paella, quin deliri,…..acabem amb un corriol que travessa un riuet per uns ponts metàl.lics en un racó idíl·lic de la Fageda on ens retraten per primera vegada. Intento posar-me guapo però no cal ni hi ha temps per distreure’s, una distracció i te’n vas! Finalment Sant Feliu de Pallerols ens rep per uns instants, però això no s’atura,…..seguim!

mtb fat bike tunel

Tunel per sota la carretera i corriols de matxet i de serra elèctrica, arbres a l’esquerra, a la dreta, al mig, ara amunt, ara avall, acollonant!!! Baixem direcció Cogolls per un corriol ràpid fantàstic. A la pujada anterior intento avançar un endurero que em feia tap però les branques d’un arbre no em volen deixar passar. Els seus amics darrera meu comencen a criticar-lo, “que haces tapón,…que déjale pasar, …..s’estan partint de riure amb el seu company que porto al meu davant, però jo torno darrera seu obligat per l’alzina que ha estat molt contundent en fer-me parar. Immediatament comença el descens i agraeixo no haver-lo avançat, seguir-lo és una delicia, em marca les corbes, els salts, els trancos, m’ho passo pipa. Arribem al segon avituallament amb un graó una mica mal posat que arriba a la carretera de Cogolls. Aquí més d’un farà un front-flip!! Efectivament en el temps que ens estem avituallant 3 o 4 baixen de la bici de manera estranya colpejant-se amb l’asfalt!! El Mad ha punxat però ha pogut arreglar bé el tema.

corriol single track bosc mtb bici btt

La continuació és més del mateix, corriols estrets, divertits, amb trancos cada cop més bèsties per dins del bosc. El paisatge va canviant mica en mica i passem del corriol llis de terra negra compacta, al corriol d’alzinar i finalment a la zona mediterrània amb sorra blanca, i pedra solta. Queda clar que anem direcció est cap al mar,…Hi ha moments que no saps si el corriol puja o baixa, de fet, ho fa tot a la vegada, el canvi de pinyons va de bòlit, tinc el XT marejat!!! Abans d’arribar al Fang hi ha una baixada memorable que un biker local em confirma que és nou d’aquest any, que l’han obert aquest any vaja. Hi ha 2 trancos bèsties amb pedres, arbres, per on coi hem de passar??, recte avall, el de davant s’encalla al mig, paradinya i seguim avall. Arribo a l’avituallament del Fang exultant, si valgués 100 euros els pagaria. Li dic a un de l’avituallament i em deixa anar una mirada que em fa pensar que no és un biker,…està pensant, aquest s’ha pres alguna cosa….i no s’equivoca…..estic patint una sobredosi d’hormona de la felicitat, i el meu cervell no hi està acostumat!!!

gespa verda bicicleta btt mtb

Reagrupem i seguim a bon ritme, la calor ja comença a fer-se notar, ara vénen 10 Km amb tendència a pujar per corriols, però per evitar el risc de la monotonia, hi ha de tant en tant un descens vertiginós amb varis trancos que cal gestionar adequadament. Següent avituallament, la Tramun té 8 o 9 avituallaments, tants que no he begut ni una gota del meu bidó d’aigua, sort que he deixat el Camel a casa i he decidit agafar el bidó!! L’organització és impecable. El Lluís arriba amb un somriure però amb rampes a les cames, una bona combinació, està gaudint moltíssim però patint la duresa. Aquesta cursa demana molt a la musculatura ja que les pujades són curtes i exigents.

btt mtb

Queden 20 Km per Salt i ja hem fet quasi tot el desnivell, sortint de l’avituallament ens regalen un parell de Km de camí amb roques d’aquestes incòmodes a més no poder, de pujada. Em demano com pot ser que hi hagi tantes roques juntes a un camí, un a qui avanço que va amb rígida simplement s’està cagant amb tot. Arribem a dalt i s’acaben les roques, gir brusc a l’esquerra i uns graons salvatges, amb algun rètol que avisa que baixem a peu, però apart d’un dels graons la resta es gestionen bé…o quasi,…, corbes tancades a esquerra, a dreta, graons, és una petita canal que dóna accés a un corriol ràpid, genial, deliciós, la Niner vola per aquests terrenys, només l’haig de deixar anar, ella ho fa tot, jo només l’acompanyo decantant el meu pes cap un cantó o cap a l’altre, és un autèntic plaer, arribem al darrer avituallament i tothom arriba amb un somriure d’orella a orella!!

putxi qks niner mtb btt bicicleta

Després d’assegurar als de l’avituallament que ens ho estem passant de conya ens diuen que ara només queda una pujadeta i tot el demés planeja. La dona del costat posa una cara com que això de planejar no ho veu clar. En fi,…seguim i la pujadeta hi és, i quan havia de planejar, tornem-hi, ens llancem muntanya avall en un corriol obert a cop de destral, ple de pols i sorra, amb un pendent descomunal i varis trancos que et desmunten. A baix hi ha un tobogan espectacular que ens porta a una pista de veritat, la primera que veiem i que trepitgem. Uns pocs Km de pista, estem rodant??,……2 rius creuats, un sobre la bici i l’altre per unes roques i ja som a Salt. Entrem contents, satisfets i havent passat un dia excepcional sobre la bici. Gran companyia i fantàstic BTT!! Només queda donar les gràcies als organitzadors per tot el què ens han donat, i demanar a qui sigui que hi pugui fer quelcom, que segueixi havent-hi gent entregada per organitzar curses com aquesta!!

riu ter la pilastra girona mountain bike btt mtb bicicleta

Veure totes les fotos QKs.cat de LaTramun 2015

Web oficial de la organització: www.latramun.cat

Publicat a Crònica

Crònica Tracks del Pallars: l’essència del Singletrack!

Aquest darrer cap de setmana hem estat 3 dies fent la Tracks del Pallars, una ruta que es presenta com a 100% Enduro i en la que havíem posat moltes expectatives. Finalment hem trobat una ruta de senders, corriols i trialeres de baixada autènticament espectaculars. L’essència del Mountain Bike tal i com l’entenem les Qks en la seva màxima expressió, només li ha faltat una etapa nocturna:) De la mà del Josep Julià (Juli), un biker d’allò més ben equipat, apareix l’any passat a escena aquesta ruta que ha fet les delicies dels que hi hem pogut participar. La idea és disfrutar dels múltiples senders tècnics que ofereix el Pallars Sobirà, connectant-los per pistes o pujades de 5 estrelles des d’un punt de vista físic. Tècnica i física unides amb un mateix objectiu: disfrutar d’una muntanya salvatge, aillada, bonica, corprenedora, amb una magnífica assistència dels organitzadors. El millor cap de setmana meteorològicament parlant de tot l’any ens esperava a Sort. Sortim divendres al matí en direcció a Rubió on hi pugem amb Taxi. Fotos de rigor i moltes ganes de pedalar ens porten a enfilar cap al refugi i les pistes de Sant Joan de l’Erm. A Sant Joan de l’Erm comencem a veure per on anirà el tema. El track busca qualsevol corriol per dins del bosc que pugui ajudar-nos a disfrutar. Hi trobem un flow perfecte entre arbres centenaris i prats verds enlluernadors.

 

IMGP4509

IMGP4507

 

Aviat descendim per corriols fins un riu que serpenteja al costat del sender, simplement preciós. Al tornar a sortir a una pista descobrim que el Keika té el nucli de la roda trencat. Truquem al Juli quan tornem a tenir cobertura i ens portarà una roda a l’hora de dinar. Ens sap greu però necessitàvem l’assistència. El riu és idíl.lic, arribem a Santa Magdalena i enfilem per una pista de pujada fins a dalt de tot de la vall de Farrera, on hi ha un mirador espectacular.

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La vall és 1400 metres més avall,….i ens espera una baixada per corriol. Comencem encesos, amb ganes de veure com seran els corriols que ens han promès i quedem totalment extasiats, passos de roca, pedres, prats verds, pedrots, trancos de diferent mida, corbes de 180º en corriols estretíssims, penjats, paisatges verds, absolutament superb. Arribem a Farrera pensant que potser s’ha acabat, però no, seguim amb corriols de vertigen cap a Tírvia i llavors cap a Llavorsí, on arribem amb un somriure d’orella a orella, i el pobre Sanitariu amb una obertura de varis centímetres a la coberta del darrera, gràcies a les pedres tipus bisturí del camí. El Juli ja ens espera amb una roda, i mentre ens refrigerem amb birres i begudes varies ens canvia el K7 i el Keika ja té roda nova i el Sanitariu noves gomes que li asseguren bona adherència.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

20150508_131946

20150508_133003

IMGP4574

 

Estem nous i ben alimentats. Ens dirigim al Pla de Nègua, on pujarem des de Ribera de Cardós. La pujada és una pista de 12 Km amb un desnivell de 1100 metres positius que es fa llarguíssima, ho donem tot i arribem buits a dalt, cadascú al seu nivell. Un Prat verd idíl.lic ens espera per poder descansar tot i l’airet que hi fa, però el millor està per arribar.

IMGP4582

 

Són les 19:30, el sol està ja molt baix i ens diposem a disfrutar d’un dels millors corriols del país. 3,2,1 i avall per dins del bosc, amb un flow bestial per corriols nets amb un pendent considerable que posen a prova les habilitats tècniques dels bikers i les capacitats dels frens de disc. Anem travessant la pista i seguim per corriols, esquivant arbres, arbustos, i tot el què trobem. Estem acollonidos, extasiats i intentant desxifrar quin dels corriols ha estat millor, però no podem, és impossible, han estat tots espectaculars!! Gràcies Juli!!  Arribem a Ribera, a sopar i a dormir a l’Hotel Cardós, de decoració psicodèl.lica però acollidor. Ens hi trobem el Presi que vé a fer els demés dies de la ruta amb la ebike. El segon dia es lleva amb un temps fresc però boníssim, esmorzem a l’Hotel i comencem a remuntar la vall d’Estaón per enfilar-nos per la pista d’Anàs, 1000 metres per començar a pair el cafè. La pujada es fa tranquil.lament, cadascú al seu ritme, el Presi xiulant amb la ebike. Després de varies llaçades, de saltar uns quants arbres caiguts al mig del pas la pista arriba a un coll i comença a baixar per un camí ajardinat. És tot gespa, no hi ha roderes i els arbres tenen la gosadia de créixer-hi al mig. Anem esquivant arbres i refrescant-nos amb la humitat de l’herba que la nostra roda davantera té l’amabilitat de llançar-nos pulveritzada a la cara. Les converses fins aquest moment han estat molt interessants i diverses, hem parlat de futbol, d’esports i de dones,…. ens hem rigut uns dels altres i els altres dels uns i hem rajat dels polítics i els que manen que bàsicament es dediquen a fer-nos riure últimament. Aviat el Polònia semblarà un programa seriós i el TN un programa de conya,….en fi seguim pedalant per la pista amb la gespa i de cop el track s’ha tornat boig i ens envia bosc avall cap a l’esquerra.

IMGP4584

IMGP4588

IMGP4587

 

Un altre corriol de pendents gairebé impossibles, corbes espectaculars, passos estrets, trancos, però amb un flow que ens permet disfrutar moltíssim, senders half-singletracks on no hi passa ni la roda amb rius a sota que te’ls mires esperant que el tacs laterals aguantin, no fós cas que ens mulléssim abans d’hora. Frenem com podem i travessem el riu per entrar a Berrós Sobirà per la porta del darrera, pel camp d’una casa. Un poble idil.lic que hauria d’allotjar algun dia la seu social d’algun club de MTB, que ben bé podria ser el nostre. Algú imagina poder fer cada dia aquesta baixada,……

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

IMGP4602

Des d’aquí baixem a Berrós Jussà on canviem el meu cable de canvi que no ha resistit la ruta, i arribem al llac de la Guingueta que voltegem passant per Esterri. Aquí envaïm la botiga de bicis local i li buidem l’arsenal de pastilles de fre, ja que ens hem fulminat els ferodos intentant parar sense èxit la bici en aquests descensos de vertigen. Coca-Cola i refrigeri i seguim direcció Espot on arribem per carretera. A Espot agafem una pista pel costat del riu, inundada plena de plantes d’un verd fluorescent, i és que al Pallars la primavera està en la seva màxima expressió. La pista va baixant i de seguida es converteix en un corriol estret que va flanquejant la muntanya amb passos artificials necessaris per no despenjar-te fins al fons de la vall. Aquí no val a badar, una petita fallada i arribes a baix de cop. S’acaba el corriol i arribem al Restaurant.

20150509_132026

IMGP4620

 

Al costat del riu, gespa, cervesa , peus mullats, i un dinar de retxupèt ens ajuden a recuperar-nos i preparar-nos per la pujada que farem a la tarda sota un sol de justícia. Pugem per carretera a Escart passant pel Castell d’Escaló i d’allí comença la pujada en direcció a la pista del Triadó. Un altre tostón de pista on ens exprimim a fons per arribar el màxim de cansats possibles a dalt, o francament, no sé ni entenc el perquè,…la qüestió és que pugem a fons i cal destacar que el Mad arriba el primer dels no carreterus, i que descobrim una nova manera de puntuar que fa feliç a tothom, cadascú és primer d’una cosa,….i tots contents, si és que és tant fàcil que sembla mentida que de vegades ens compliquem tant.

 

IMGP4624

IMGP4629

IMGP4633

IMGP4637

IMGP4639

20150509_181830

20150509_183012

20150509_185910

IMGP4641

IMGP4653

IMGP4659

 

La baixada és un exemple d’alpinisme amb mountain bike. Baixem per prats de pendents impossibles, senders estrets de vaques i rius i pedrots impossibles de pedalar. Hi ha algun tram on s’ha d’arrossegar la bici però a partir d’allí el sender es converteix en una serp que va flanquejant la muntanya amb una classe difícil d’imitar, impossible de crear artificialment, i no s’acaba,……..baixem a fons fins a l’ermita més gran del Pirineu, la de Ntra Sra de la Muntanya (d’on sinó), la coherència en els noms de les esglésies es quelcom que se’ls ha de reconèixer a l’església catòlica. Arribem directament a la casa rural on dormirem al poble de Caregue en condicions variables però tots amb ganes d’arribar, l’etapa ha estat dura i exigent. Ens atenen a la perfecció, una parella molt amable, grans cuiners i grans hostes. Sopem de forma genial després de la victòria del Barça i de l’empat del Madrid que ens posa la lliga molt a l’abast! El Presi fa les delícies de la vetllada i intima amb el Sr. de la casa, parlen de cotxes, tot terrenys, etcètera,…

IMGP4660

 

Després d’una nit calurosa esmorzem de conya, canviem pastilles, engreixem cadenes, omplim aigua i amb recança per deixar un lloc tan acollidor baixem per carretera i remuntem fins a Llessui. Aquí ens desviem cap a la dreta per una pista que fa una volta i tornem al poble per dalt, per un corriol rocós, plè de pedres i de passos bonics. Les vistes són màgiques des del turó on hi brilla una estelada enlluernadora. El món és bonic i la vida molt senzilla en aquests precisos instants.

IMGP4667

 

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

20150510_100004

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Carreguem aigua a Llessuí i enfilem la pista que ens portarà fins als 2000 metres pujant uns prats inacabables. Durant la pujada podem admirar els restes de l’estació d’esquí de Llessuí víctima de tancar massa aviat. Si hagués esperat uns anys l’hagués comprat la Generalitat i es mantindria amb diner públic com tota la resta. Tones i tones d’acer resten encara a la muntanya ensenyant-nos que en l’economia humana, la neteja del medi ambient no és mai una activitat rendible,……almenys les columnes metàl.liques fan de substrat per artistes grafiteros que poden expressar-se a aquestes alçades, confirmant que els esprais van bé a 2000 metres encara que hi hagi menys aire…..   Baixem tot recte, pels prats a tota pastilla i anem travessant la pista varies vegades fins arribar a una borda on comencen els darrers corriols de la ruta.

20150510_110607

 

20150510_110141

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

20150510_114440

Ens trobem el Juli i una parella amb el seu fill de 10 anys amb bicis de descens, es veu que aquí això és normal, fet que em fa pensar que el Pallars deu ser un gran lloc per viure,…….. El Juli i la seva Nomad de 26” ens acompanyaran fins acabar la ruta a Sort. És un plaer baixar graons, escales, rocs, trancos, corbes tancades, obertes, frenades fins que els discs es queixen, derrapades, ortigues, un deliri deliciós, trams lents i tècnics i trams més ràpids ens porten al poble de Atron, que té nom de medicament, però no sé de quin laboratori és,… Seguim per carretera i per senders que pugen i pugen i baixen una miqueta flanquejant fins arribar a Pujal. Estem cansats, fa una calor espectacular però la darrera trialera és una altra opció per posar els reflexes i les bicis a prova, seguim el Juli que como Pere per casa seva ens dirigeix directament cap a Sort. Arribem extasiats, conscients d’haver disfrutat de la millor ruta que hem fet fins ara, i de mountain bike de veritat, de l’autèntic, del que busca omplir-nos l’ànima. Tornem contents, renovats i amb energies per continuar endavant, per continuar somniant amb la següent ruta amb els amics, perquè sense tots vosaltres no valdria la pena. Gràcies a tots per aquesta ruta tant recomanable, això si, la ruta no és apte per pisteros!

IMGP4689

Publicat a Crònica